Com a tothom, espero, per si volies exercir el vot per correu, van arribar a casa les paperetes de les opcions polítiques que es presentes a les eleccions del diumenge vinent, 15, evidentment les de la meva circumscripció barcelonina. Déu ni do, 2.025 candidats, més un bon grapat de suplents. He aprofitat per agafar la meva i deixar-me-la ja preparada i he fet un cop d’ull a les altres. 7 d’elles són netament independentistes; una, barcelonina, molt gallega, és d’aquells que et trobes a l’escala i no saps si pugen o baixen. Tres són netament espanyolistes i 3 més no se sap massa què són (o sí) malgrat els seus altisonants noms. La meva no cal que l’expliqui, ho he fet a l’abast aquest darrers dies (aquí i aquí), és la socialista.
Per tant, 7,5/15= 50%. El
debat, novament, sobre la independència. La sínia altra volta, veurem què
donarà la mòlta. Amb l’altre 50% girant cap a l’inrevés no ens en sortirem,
encara que no es tracta del percentatge d’uns contra els altres. La pedra del
molí per treballar bé, eficaçment, ha d’anar en la mateixa direcció lliscant el millor possible.
Però les set opcions “indepes” van d’un costat a l’altre de l’arc
ideològic tradicional dreta / esquerra. N’hi ha d’extrema dreta, de dreta, de
centre dreta, de centre esquerra, d’esquerra amb camisa, d’esquerra amb samarreta
i fins i tot de n.s./n.c., o així se’n diuen o ho semblen. Si mai s’imposa aquesta pretensió, quin model de societat tindrem? Birmana o
bolivariana? Soviètica ja no, oi? Assistirem, com estem veien subreptíciament
ara, a lluites caïnites i successives pujades al cadafal anant tallant caps?
L’absència de qui mana
realment a casa nostra, les classes tradicionals d’abans (totes) ara
difuminades, desaparegudes o esmaperdudes, ha dislocat el país. Les mostres
institucionals i socials d’aquest fet estan a la vista. Ara estem en mans de
galifardeus (DIEC2: home
capaç de fer-ne de totes) que
abusen de la desorientació esdevinguda de la ciutadania. És mal general, no
sols de casa nostra. I, consegüentment, la política és diferent, ha variat. El
futur, ..., “chi lo sa”, un nou ordre
s’esdevindrà en la governança de les societat. Hi ha perill de tamborinades
properes i de paisatge devastats.
Malgrat això, no hem de
desistir d’intentar fer sobresortir opcions assenyades. Cal anar a votar. Jo ho faré, ja ho he dit, per la
llista socialista, la que encapçala Salvador
Illa.
11 de febrer. Avui és Dijous Gras, menjarem la truita amb botifarra (com es pot veure a sota n'hi ha de tota mena, crua, cuita, d'ou, negre, i a Girona, dolça, i beurem una copa de vi a la nostra salut i a la de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada