Crec que les dades són eloqüents i posen de manifest un possible cant del “gori-gori” pel procés. És l’evolució de la resposta ciutadana (de la meva ciutat) als requeriments que se li han fet per participar en les eleccions autonòmiques que s’han celebrat des del 2010, esgotat el segon Tripartit d’esquerres, fins al dia d’ahir.
Repassem la història:
-2010, després d’una manifestació contra la sentència del
Tribunal Suprem relativa a l’estatut aprovat en referèndum el 2006 per la
ciutadania en que el President Montilla en va ser foragitat,
Convergència i Unió a les eleccions
treu un gran resultat que torna a Artur
Mas al Palau de la Generalitat.
-2012, el President
Mas, després de llançar un envit fallit contra el Govern Central, convoca
amb posat messiànic, noves eleccions que no li donen el resultat esperat però
que aprofita ERC per créixer.
-2015, el President
Mas continua tensant la corda i convoca noves eleccions forçant una
candidatura conjunta de CiU i ERC, Junts pel Sí. Augmenta la participació, amb el resultat final que
la CUP llença a la paperera de la
història al President Mas i provoca
l’elecció d’un poc conegut (més enllà de casa seva) diputat gironí, Carles Puigdemón. Aquest condueix al
país al paroxisme a la tardor
del 2017 i es destituït en virtut de l’art. 155 de la Constitució
Española i fuig per cames per no ser detingut, com ho serà el seu vicepresident
Oriol Junqueras i més de mig Govern.
-2017, a les eleccions convocades pel President del Govern
espanyol, Mariano Rajoy, en virtut
dels seus poders per l’art. 155 de la C.E. la tensió arriba al seu punt màxim.
La participació assoleix
cotes insòlites en unes eleccions autonòmiques. ERC es desfà de Junts pe
Sí, i van separats a la contesa, Convergència
sense Unió va com a Junts per Catalunya. Dues conseqüències
del resultat, 1) per primera vegada al parlament el principal grup polític és
una formació anti catalanista, Ciutadans,
i 2) dificultats màximes per escollir nou President que sols s’aconsegueix
sobre la botzina. Joaquim Torra
accepta manifestant que serà un President” “vicari”,
és a dir guardant la cadira del rector establert
a Waterloo.
-2020, convocades noves eleccions de fet. El President “vicari” ha hagut de plegar per una
sentència que l’ha inhabilitat per penjar una pancarta (!!) i el Parlament (la
seva majoria) ha decidir no escollir-ne un de nou. El Vicepresident en funcions
de presidència, Pere Aragonés, és
qui ha de signar, per que li toca, el decret de convocatòria.
El resultat d’ahir, el resultat consegüent de fet de tots aquest deu anys de bogeria, és conegut. La manifestació més clara és el cansament generalitzat de la ciutadania. Cert, hi ha la pandèmia; cert, feia mal dia; cert, es va espantar a la gent. Els resultats, però, canten de valent. Cert, la gent està esgotada del procés i es va quedar a casa. Va anar a votar poc menys de la meitat dels convocats a fer-ho. Els resultats que obtenen les formacions polítiques que es van presentar també és eloqüent. No, no va haver-hi traspàs de vots d’unes formacions a altres, hi va haver un rebuig a donar el vot a les formacions que ens havien portat extenuats fins aquí.
Ara ja veurem com això continua. Els més arrauxats pretendran
potser allargar l’agonia i el patiment de la ciutadania. Pescadors en aigua
tèrbola ja n’han tret profit i saliven. Crec que els esmolets tindran feina
aquests dies ja que algú es preguntarà com és que hem arribat fins aquí,
demanarà explicacions patint per "lo seu" i passarà comptes. Retrets n’hi haurà a dojo. La veritat
és que estem assistint al final del procés, o si voleu suavitzar-ho al
començament del final. Però això
ja no dóna per més, els resultats són expressius. Mireu les dades d’una
ciutat mitja de Catalunya, Mataró.
Sis plau, ja no podem més i tenim afers importants que
resoldre entre les mans. No ens porteu a una decadència més gran. Hem de canviar de rumb i posar nova tripulació, començant pel timoner,
a la nau.
15 de febrer. L’endemà.
Crec que la segona gràfica i el quadre que l'acompanya mereixen algunes consideracions ja que hi ha coses a destacar-ne, però això, demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada