L’imponent edifici d’habitatge
que s’ha aixecat al final de la Rda. Barceló, tocant a la carretera, està causant
un cert rebombori ciutadà. És una qüestió d’estètica, no pas d’altra cosa, d’estètica
de la imatge que pot donar el nucli urbà de Mataró. Ja se sap, contra gustos no
hi ha res escrit definitivament, hi ha qui els sembla bé, els agrada, i hi ha
que no els sembla bé i no els agrada. Normal en una societat com la d’avui en
la que tothom, o molta gent, opina, amb tot el dret i la raó, sobre el que li
sembla qualsevol actuació en l’espai públic.
Sobre aquest edifici ja es va
publicar un raonat article de l’Isidre Molsosa, en el seu temps
arquitecte a l’administració municipal.
https://www.capgros.com/ca/mataro/trista-sentencia-torre-barcelo_813182_102.html
Ara, Vern Bueno, redactor
de Capgròs, rebla el clau en un altre documentat article:
La planificació urbana,
reflectida avui en dia en els Plans Generals d’Ordenació, és la determinació del conjunt i la suma d’actuacions
que es poden fer en un espai determinat. La seva execució porta temps,
evidentment que entra en vigor l’endemà mateix que s’aprova, però moltes de les
actuacions previstes es van fent al llarg del temps. Moltes vegades un nou Pla
recull sense modificar les que ja hi havia previstes, altres vegades els canvis
econòmics i socials que han tingut lloc a l’urbs exigeixen canvis
importants.
A Mataró tenim bons exemples de tot
això.
1. El Parc central. Va ser
una idea dibuixada pel Pla de l’Eixample d’Emili Cabanyes i Melcior de Palau de
1878. Tota l’ordenació posterior fins a la de 1976 el va mantenir. La seva
execució, però, va haver d’esperar-se més de cent anys fins que es va enllestir
als darrers anys del segle XX.
2. La Ronda de Mataró, la variant
de l’autopista del Maresme (la part nord de la C-32). Es dibuixa al Pla General de
1976 que redacta l’arquitecte Antoni Solans i que s’aprova per l’Ajuntament després de variats
intents que comencen amb el Pla Mat del 71 de Manuel de Torres i Agapit Borràs.
La seva execució és del 1995 amb una llarga polèmica per entremig sobre les
característiques que havia de tenir derivades de la prolongació de la concessió
de la vella A-19 que fou la primera autopista de peatge d’Espanya el 1968.
3. La Via Europa. Aquesta és
una modificació important del Pla General del 1976. El 1984 l’enginyer Gómez
Ordóñez per encàrrec de l’Ajuntament havent estudiat el Pla proposa una
variació trencadora respecte les idees que fins llavors es tenien per aquest
espai entre els veïnats de Cirera i de La Llàntia. Acordada la modificació, la
seva tramitació i execució va portar que el primer tram, fins a la Plaça Itàlia,
no s’executés fins el 1996 i la seva conclusió com a vial s’acabés l’any 2000.
4. El sector d’equipaments tècnics
a tocar la Riera d’Argentona per sobre la N-II. Va ser un gran encert del Pla General
del 1976 situar en aquell indret uns possibles equipaments que en algun moment
la ciutat necessitaria. Va resultar que més que la ciutat van ser de la
comarca. La primera Planta de la Brossa, la de triatge, va ser del 1985, la
segona, la incineradora, del 1995. Dels anys noranta és la EDAR (Estació
Depuradora d’aigües Residuals) feta per fases que es van allargar en el temps.
La planta el Tub Verd és ja del segle XXI. La urbanització total del sector no
està acabada per discrepàncies entre administracions, però els serveis
necessaris ja fa temps que van.
5. El sector d’equipaments
terciaris dels Turons. També és del Pla del 1976. Ara allà hi ha l’Hospital
de Mataró, el centre comercial Mataró Parc i un dipòsit d’aigua (el del
rellotge de sol) tot acabat a les darreries del segle XX. No va haver-hi
problemes de requalificació ni en aquest cas ni en l’anterior del serveis
tècnics, el que va estalviar la feina (i molts maldecaps) a l’Ajuntament mostrant
les bondats previsores que tenia el Pla General vigent llavors.
Però l’execució
d’aquestes peces i moltes altres que es van anar desenvolupant del Pla General
del 1977 va portar anys i va estar a “l’albur” de vicissituds variades
que poden anar des de controvèrsies o conflictes amb propietaris (cas del
Sorrall), a variacions en les condicions dels mercats immobiliaris (cas de la
Rda. Barceló), a divergències polítiques en el sí dels Consistoris (cas de can
Fàbregas) o disponibilitats de recursos privats o públics per la seva
realització (cas de la crisi del 2008).
Ara hi ha polèmica,
o és polèmica, la Torre de la Rda. Barceló. Com s’ha explicat molt bé en els
articles citats al començament ve d’una planificació del 1998 que ha sofert
varies de les vicissituds suara explicades. Quan s’ha aixecat no hi ha pogut haver
cap controvèrsia jurídica, sinó una inversió d’aquesta magnitud no s’hagués ni
començat. Ara que li hem aixecat la cua, com diu la dita popular, hem vist si
és mascle o femella, però la previsió ja hi era. Hi ha varietat d’opinions,
lògic, una baluerna d’aquestes mides no deixa indiferent a ningú, a favor o en
contra.
Però hem d’acceptar
el resultat de la planificació i ordenament urbanístic malgrat no sigui potser
l’inicialment previst, o el seu resultat concret i definit no sigui el que ens
semblava o ara no el trobem adient (si és que no hi ha possibilitat legal de
canviar-la). Moltes vegades els encerts o els errors de les administracions i
dels que hi estan al davant en un moment determinat no se’ls poden adjudicar. L’actualitat
sempre és a benefici d’inventari: a vegades és positiu, a vegades potser
negatiu. Sempre s’ha “d’apechugar” i actuar en conseqüència amb el que
et trobes, no amb el que desitjaries trobar-te. Ho estem veient cada dia.
6 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada