L’any 1980 la Caixa Laietana
edita un llibret sobre Mataró a partir de dos reportatges fotogràfics
aeris fets al 1962 i el 1976. Fotografies espectaculars de l’estat de la ciutat
des de varis punts acompanyades d'una succinta explicació que signa Pere
Rigau, conegut comentarista local.
En tornar-me a trobar front
aquest document he pensat quin va ser -potser- l’objectiu de l’edició d’aquest
llibret. A la portada, sota el títol “Imatges Mataronines (1962-1976)”
hi ha subtítol de “Visió gràfica del canvi de fesomia de la Ciutat”,
i a la pàgina final de l’obra hi ha un curt escrit que comença dient: “Com
ha canviat Mataró en catorze anys! Però, com serà l’any 2000?”
L’autor del text ja he dit que
fou en Pere
Rigau (1931-1992) que llavors era el cap de la Secretaria General de la Caixa Laietana, editora del llibret. La data de
publicació, 1980. Fa un any que s’han posat en marxa els recuperats ajuntaments
democràtics.
És conegut que la Caixa
d’estalvis de Mataró fundada el 1863, posteriorment Caixa Laietana,
va ser la impulsora, especialment ja en el segle XX, d’un seguit d’actuacions
públiques que la convertiren de fet en un ajuntament bis, especialment donada
la incapacitat de recursos de la pròpia administració municipal. Suposo que
aquest fet no es va produir solament a la nostra ciutat sinó que va ser general
allà on hi havia establiment d’estalvi parells.
Urbanisme: les Cases
Barates, la Ciutat Jardí i el bloc del davant, Peramàs, l’Avinguda Recoder,...;
Ensenyament: del Col·legi Menéndez Pelayo, als Cirera i Josep Montserrat,
les beques per estudis (de les que en vaig ser mereixedor, com molts més); Equipaments
assistencials: la Casa Cuna, la casa de colònies a Argentona, els ajuts
continuats a l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena; Cultural: no es
pot pas oblidar la Biblioteca Popular i la seva sala d’exposicions, una joia
com ha explicat Pere Tió: https://zenodo.org/records/8106078,
la creació i continuïtat del Premi
Iluro de monografia històrica; escultures i esgrafiats diversos; subvencions
a entitats de tota mena; ...
Segur que em deixo moltes coses
de la seva obra social que va durar fins al final més enllà de la seva dimensió
financera que també va incidir molt en la vida ciutadana. Estan suficientment
documentades i són memòria de la ciutat. El fet de la seva trista desaparició, com totes
les Caixes catalanes (algun dia algú estudiarà aquest fet amb profunditat?) al
redós de la crisi financera del 2008, no ens ha de fer llençar l’aigua bruta del gibrell amb la
criatura i tot.
Però, tornant al llibret en
qüestió, no seria, a cas,
un balanç testamentari tota vegada que s’iniciava un nou període de la
governança diferent de la ciutat i fora convenient
deixar constància del treball que l’entitat havia fet en les grises èpoques
anteriors?
El Reial Decret 2290/77, de 20
d’agost, promogut pel ministre Enrique
Fuentes Quintana, va capgirar moltes coses del seu funcionament. Avui,
que ja tot és aigua passada, crec que va portar al desastre, afirmació meva
evidentment opinable.
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1977-21583
El text del llibret acaba així: “Aquests
o molts altres interrogants, són els que tots nosaltres (sic) ens
voldríem contestar, i que, en gran part, les seves respostes seran conseqüència
de les nostres pròpies idees i actuacions.”
Les idees i actuacions de la democràcia municipal, 45 anys
desprès, estan aquí i són els ciutadans que les han pogut votar els que les han
de valorar.
(1962. La part alta)
(1976. Des de la carretera de Mata)
5 de març. Dimecres de Cendra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada