A finals de l’any passat vaig
deixar de seguir les piulades que m’enviava l'abans Twitter, ara X, i vaig deixar de piular i repiular jo també.
Sols alguna repiulada. He deixar senzillament d’interessar-m’hi. Diu que hi era
des del maig del 2012, més de 12 anys, i unes 10.900 entrades.
No, no és que com molta gent hagi
abandonat aquesta xarxa pels posicionaments del seu nou amo, encara que potser
també. Em vaig cansar del que veia. Probablement el meu perfil i les meves
preferències em portaven a veure aportacions de gent interessant, majoritàriament
de polítics, comentaristes, periodistes, ..., que al meu parer, o dels que veia
temes que anaven girant sobre ells mateixos tal com s’ha convertit la política
d’aquí i d’arreu en els darrers temps.
Soc dels que encara compro (i per
subscripció) el diari cada dia, no sé quan temps em queda de llegir “paper”,
els meus amics periodistes em diuen que poc. Llavors, a més, no disposaré de l'estri per mantenir els calçots calents. Amb el diari en tinc més que
suficient per estar al dia, d’informació i sobre tot de comentaris. El microblogging
que han afavorit les xarxes socials crec que està fent un gran mal a la
informació de qualitat. Ara, qualsevol pot fer-se passar per informador. Els
joves diu que ja no compren diaris ni revistes i que la seva informació sols ve
de les xarxes. Arriats anem!
Em mantinc al Facebook
però amb un altre caire, no és pas que el seu amo sigui gaire diferent que l’altre.
Penjo coses que en general poc tenen a veure amb la política. Preferentment publico
imatges o alguna activitat personal que em fa gràcia que algú la vegi. Sí, hi
ha quelcom una mica narcisista en aquesta actitud. Volem ser reconeguts i és
satisfactori que hi hagi personal que li agradi i fins i tot comenti algunes de
les teves pensades, tal com jo mateix faig de les seves. Però amb això, ben
convençut de la poca rellevància, per no dir nul·la, del que jo pugui pensar o
dir d’alguna importància, mantinc una mínima presència pública a l’espai cibernètic.
Els escrits en aquest blog, que
aviat tindrà (amb l’anterior del que
és continuador) vint anys, són una altra cosa. És deixar, ara ja sense cap
pretensió fora que estic de tot arreu, idees o coses que em passen pel cap i
sobretot continuar exercitant el treball intel·lectual d’escriure-les. Estic sorprès
de que amb els canvis que ha experimentat tot aquest mon encara es puguin
consultar escrits d’una època que sembla tant llunyana com el 2005:
https://manelmas.blogspot.com/2005/07/la-intenci.html
He de començar a pensar quina
celebració faré d’aquest esdeveniment. Quan me’l miro veig que val la pena
mantenir-lo, crec que alguna part de la vida està allà.
Sí, ja sé que la lluita per una
societat millor -i avui potser més que mai- s’ha de mantenir fins quan es
pugui. Algun granet de sorra continuaré aportant, però han de ser molts granets
de sorra i moltes flors el que ens portin novament esperança.
3 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada