L’escola de la Sra. Pilar.

 

Cada vegada que passo per davant l’edifici de l’escola de la Sra. Pilar, que és sovint ja que està al meu veral quasi al costat de casa meva, la seva situació d’abandonament m’entristeix.

 

No sé pas com, ni crec pas que algú m’ho pogués explicar, vaig anar a l’escola de la Sra. Pilar a la classe dels “caganers” abans d’iniciar l’ensenyament primari als Maristes de Sant Josep el curs 1952-1953.

Les històries familiars que recordo em diuen que abans (o potser va ser després?) em van portar a “Les Franceses”, l’escola avui encara existent de la “Mare de Déu de Lourdes”. L'escola va ser fundada l'any 1906 per les Germanes de la Misericòrdia de Moissac (França). Sembla que no m’hi vaig adaptar i potser per això vaig anar a l’escola de la Sra. Pilar, a la Plaça de Cuba, al costat mateix de casa (vivíem a la cantonada de carrer llavors Gral. Mola -avui altra vegada carrer de Cuba- amb carrer Unió.)

El boirosos records (ves a saber si no són imaginacions meves amb el pas dels anys) que tinc de l’escola de la Sra. Pilar em veuen molt petitó en una classe molt gran i alta de sostre que és la primera que hi ha entrant a la dreta que els seus finestrals donen a la Plaça de Cuba. Hi vaig anar poc temps. No sé pas quines característiques administratives tenia l’escola per poder acollir marrecs de la meva edat.

Aquest edifici i el solar que l’acull té molta història. Pilar González-Agàpito en el seu llibre “Cafès de Mataró” explica la construcció que l’orquestra La Popular fa a la Plaça Nova, sorgida de l’eixample de Cabanyes i de Palau del 1878, amb planells de Puig i Cadafalch. Amb el temps serà la Plaça de Cuba.

Des de finals del segle XIX fins als anys trenta del segle XX per aquell edifici hi passen moltes activitats: Club Mataronés de Velocipidos, el Partit Socialista, la Nueva Constància; el casino La Unión, el cine La Maravilla, el Cinematógrafo Modelo i el Ideal, mítings del Partit Radical, el Cafè España, la Sociedad Recreativa la Harmonia Mataronesa, la casa del poble dels Radicals,...

Fins que a l’any 1931 l’Ajuntament compra l’edifici a la Caixa de Pensions (deuria estar embargat) amb la intenció de dedicar-lo a institut de segon ensenyament i l’edifici serà reformat completament per l’arquitecte municipal Lluís Gallifa.

En la història de l’Institut Alexandre Satorras, s’explica que a l’any 1933-1934 el desig d’un Institut a Mataró va reeixir, va començar a l’Escola d’Arts i Oficis i va continuar en el edifici de la Plaça de Cuba fet per la Generalitat de Catalunya que també va ajudar en els mateixos anys a la construcció del nou mercat municipal al bell mig de la vella Plaça Nova que substituïa a l’ambulant, el mercat de la Plaça de Cuba.

Però els esforços pedagògics de la II República se’n van anar en orris com a conseqüència del resultat de la Guerra Civil. Mataró perd l’Institut de secundària, pocs anys va durar l’intent.

A l’any 1940 s’hi trasllada a aquell edifici l’escola graduada de les germanes Bertomeu, que també estava a la Plaça de Cuba. Li posen el nom de Nuestra Señora del Pilar en record de la més gran de les germanes, Pilar (1891-1929). Segons s’explica en la història del Col·legi Germanes Bertomeu, situat avui al costat del cementiri del Caputxins, tocant al barri del Molins, les tres germanes eren continuadores de les inquietuds pedagògiques de Rosa Sensat. Era una escola graduada de nenes,  que superava el concepte de les tradicionals i arcaiques escoles unitàries. No sé pas perquè, suposo que per consuetud, sempre es va conèixer com l’escola de la Sra. Pilar.

La inquietud de treballar i millorar l’ensenyament a Mataró és una característica cívica i política ben coneguda. L’any 1958 es constitueix el COPEM de Mataró, Centre Oficial de Patronat d’ensenyament Mitjà. Aquesta és una figura administrativa que va ser el pont per tornar a tenir  Institut d’Ensenyament Mitjà a Mataró que va anar a raure, quan es va posar en marxa, al vell edifici de la Plaça de Cuba, que era una escola nacional graduada de nenes. Durant alguns anys, fins al 1966, compartiren espais ambdós centres.

Allà vaig tornar jo al cap del anys a fer el curs Preuniversitari (1965-1966) tal com vaig explicar en un article reproduït al llibre “Una brasa viva, cinquanta anys de l’Institut de Mataró”. Vaig estar-hi pocs mesos ja que a mig curs es va inaugurar el nou edifici de la Plaça dels Bous on ens van traslladar. De la primera classe entrant a la dreta, la des petits, a la darrera del segon pis amb vistes també a la Plaça de Cuba. No seria pas l’única vegada que retornaria a un edifici en el que ja hi havia estat anteriorment.

Amb els anys aquell edifici tornaria a ser una escola, el CEIP Angeleta Ferrer. Una adaptació provisional pel que havia de ser una nova escola, adequada als temps, el centre de la ciutat. Però aquella construcció no reunia els requisits d’una escola d’avui en dia. Ja sabem, les coses provisionals s’allarguen més del compte i l'escola hi va romandre uns quants anys. Però les circumstàncies manen i el descobriment el 2012 de que hi havia patologies estructurals en l’edifici va comportar el seu desallotjament cuita corrents, una provisionalitat i al final la nova escola a la plaça Ventura Ametller, unes cantonades més avall de la Plaça de Cuba.

Des de llavors, 2012, l’edifici roman tancat i abandonat. No sé quins plans té l’Ajuntament per ell, ni si els té. És una pena i a mi que m’uneix a aquella obra infantesa, joventut, veïnatge, em sap greu i com he dit al començament m’entristeix. Estem al 2025.

18 de març.