Avui aquest migdia, a Girona,
s’ha celebrat un dels actes que el PSC de les comarques gironines ha organitzar
en homenatge i record a Ernest Lluch, 25 anys després de la seva mort
assassinat per ETA.
Al auditori Josep Irla, a la seu del govern de la
Generalitat a Girona, ens hem aplegat, omplint-lo, vells i joves que encara valorem i recordem la
figura de l’Ernest, la seva trajectòria i la seva obra.
Ha obert l’acte el diputat al Congrés, Marc
Lamuà, que entre altres coses, ha
aprofitat retreure la actitud ruïna del govern de la Generalitat
valenciana que pretén retirar el nom d’Ernest Lluch de dos centres
sanitaris d’aquell territori. L’encara President d’aquella comunitat -que serà
recordat sempre per “El
Ventorro” i la seva deixadesa que comportà més de dos-cents morts-
continua la seva infausta actuació volen esborrar de la vida de la seva
comunitat el record del nom del Ministre
de Sanitat que aconseguí la llei que portava la Sanitat pública a tots els
ciutadans espanyols.
Dues lectures poètiques, una a
càrrec de l’Alcalde de Portbou, Gael
Rodríguez, l’alcalde més jove d’Espanya, i la segona a càrrec d’una regidora de Palafrugell ,
donaren pas a una conversa entre un altra regidora, ara de Palamós, i Odón Elorza,
el que fou alcalde de Donostia (Sant Sebastià),
company i amic de l’Ernest, que el coneixia i l’apreciava molt, entre altres
coses per l’estima que tenia per aquella ciutat on hi va a arribar una casa i tot. Tot
plegat un acte emotiu.
La ignomínia de l’alcalde Nadal ha comportat que no
estigués en les files principals de l’acte, en el que he pogut saludar a vells
companys i amics, com el que fou alcalde de L’Escala, Rafael Bruguera;
el que en fou també molts anys de Les Preses, Daniel
Terradellas i el també company i amic en aquest cas del Congrés dels
Diputat, Àlex Sáez,
que va fer les gestions per facilitar-me
que tingués accés a lloc reservat- i que m’ha presentat a alguns càrrecs
institucionals i orgànics del socialisme gironí. He pogut saludar també a la
Consellera Silvia
Paneque, cap de llista socialista per Girona ciutat, i al vicepresident
de la Fundació Ernest Lluch,
el col·lega i amic, Josep
M. Carreras. Em deixo gent, segur, que potser ja no els he recordat la
fesomia o que no he arribat a conèixer pel relleu generacional.
L’acte, en conjunt, ha estat molt
emotiu i he celebrat el desplaçar-me a Girona per aquest motiu.
18 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada