Sorpresa! “Celeste”, guardonada.

 

La 72ena. Edició del Premis Ondas, que es va celebrar fa pocs dies (26-11-2025), va guardonà en l’apartat de  sèries de comèdia nacional per a televisió a la producció “Celeste”, i a la seva intèrpret protagonista, Carmen Machi, el premi d’interpretació femenina nacional.

-Sorpresa (la meva), política: sé molt poc de productes audiovisuals i de la seva gent. Aquí es tracta d’una sèrie de ficció on la protagonista és una inspectora d’Hisenda.

-“Celeste”. La trama de la sèrie va de la persecució d’una possible defraudadora d’impostos, d’una xifra de 20 milions d’euros en la seva declaració de la renda. (Quasi res, sols cal que repasseu la vostra declaració de la Renda per veure la magnitud que es tracta). Diuen, asseguren, conten,... que es tracta del fet real d’una estrella mundial de música llatina molt coneguda.

-Guardonada:“Els Premis Ondas són uns guardons lliurats als professionals de ràdio, televisió, cinema i música. Són concedits anualment per Ràdio Barcelona, emissora de la Cadena SER, des de 1954. Són els primers guardons de ràdio i televisió instituïts a Espanya, per la qual cosa gaudeixen de gran prestigi.”

Que en un país llatí -en aquest cas Espanya, però podríem veure-ho també en d’altres veïns propers- una sèrie de ficció tingui com a protagonista a una inspectora d’Hisenda a punt de jubilar-se és d’una importància política rellevant (al meu parer) i més concretament (faig spoiler) que al final se’n surti, crec que ha estat poc destacat (potser és que ja passo més del compte dels medis de comunicació).

Els guionistes han farcit aquesta part central de la producció amb alguns aspectes narratius força interessants també. El gos del recentment difunt marit de la protagonista i el descobriment que comporta; la figura del free lancer fotogràfic a la recerca d’imatges interessants de l’esmentada estrella, amb el que la protagonista arriba fins a extrems insospitats; les “formes” que a vegades ha d’utilitzar la protagonista per anar desentrellant el que busca; la família del qui té la clau per aclarir-ho tot...

Però hi ha un aspecte que a mi em va semblar essencial de la trama: resulta que la protagonista va treure en el seu moment -ja fa molts anys, recordem que està a punt de jubilar-se- el segon lloc en les oposicions que va guanyar per accedir a aquest lloc de l’administració pública que sempre -d’una forma o altra- és cabdal pel seu funcionament. Sense recaptació, imposada o consentida, no hi ha forma de fer despesa pública, ja sigui per bastir un exèrcit o per fer anar un hospital.

¿Qui va ser el primer en aquelles oposicions? Cau ( pels que som de l’ofici) pel seu propi pes: l’advocat que defensa els interessos de la possible defraudadora, a canvi -també queda palès a les imatges- d’una bona picossada de la quantitat a defraudar a la comunitat. Res, les “portes giratòries” a la Villa y Corte, com a totes les capitals, no es dona sols entre alguns polítics, sinó també entre força dels components dels cossos d’alts funcionaris públics.

Segurament d’obres de ficció amb personatges de “bons” contra “dolents” n’hi ha hagut, n’hi ha, i n’hi haurà sempre, és una de les seves cartes, perquè l’espectador o el lector no surti deprimit, sinó refiat de que el “Bé” (o el be, beeee...) sempre triomfa.

Les imatges finals són eloqüents 

Però cal tenir present que la realitat sempre supera a la ficció.

30 d’octubre.