Sona el mòbil.
-“Digui, digui!”
-“es usted “Mànel” Mas”?
Quan algú s’adreça a tu amb un “Mànel”
ja saps que és de la resta de les Espanyes. Deuen pensar que això de “Mànel”
és per nosaltres els catalans com el “Paco” per ells quan es
refereixen a un Francisco.
_”Le llamo de Acnur,
soy Encarna Pérez (m’invento el nom ja que en realitat ni el recordo) y
por motivos de calidad de la llamada, ésta està siendo gravada en atención...
(aquell rotllo que et claven sempre en aquesta mena de trucades).
-“Tenemos una situación muy complicada
en (crec que vaig entendre) el Chad. Segons es descriu a l’article
que acabo de ressenyar de la Wiquipèdia: “El Índice
de desarrollo humano de la ONU
coloca a Chad como el quinto país más pobre en el mundo, ya que el 80 % de
la población vive por debajo del umbral de pobreza.”
-“... y queríamos pedirle una aportación puntual extraordinaria
que aliviar una situación de emergencia que se esta dando allí en estos
momentos.”
Soc “soci” d’Acnur - Comité espanyol de l’Agencia
de la ONU pels refugiats-des de fa algun temps amb aportacions trimestrals
regulars (mira per on, a començament de trimestre, acaben de carregar-me al
compte corrent la que correspon) i ara em trucaven per demanar-me una aportació
puntual a més a més. Vaig pensar en aquells capellans que a la missa dels
diumenge prediquen als feligresos presents la necessitat de mantenir -o de tenir- les seves creences.
“..., pues mire señora, esta vez no voy a colaborar con
ustedes”
“... " (silenci; m’imagino la cara de perplexitat al altra costat del telèfon de la meva comunicant)
“No lo voy a
hacer ya que es de dominio público que la República
Democrática del Congo acaba de acordar
una ayuda al Fútbol Club Barcelona de 44 millones de € para que los jefes de unos
virtuosos en manejar la pelota con los pies tengan más recursos para que les
puedan pagar las astronómicas cifras que les pagan por su espectacular habilidad
.
Segons es descriu a l’article que acabo de ressenyar de la
Wiquipèdia: L'economia de la República Democràtica
del Congo, una nació proveïda de grans recursos naturals, ha decaigut
dràsticament des de la meitat de la dècada de 1980. Els dos conflictes recents (la Primera Guerra del Congo i la Segona
Guerra del Congo), que van començar
el 1996, han reduït la producció del país i els seus ingressos estatals, n'han
incrementat el deute extern i han suposat la mort per la guerra, la fam i les
malalties, de 3,8 milions de persones.
Aquesta
mena d’accions no són pas noves d’avui, sols cal recordar el “Spain
is diferent” del Ministre Fraga.” Se’n diuen destination branding (increment de la visibilitat d’una
marca turística). En aquest cas concret, que no és pas el primer, s’ha explicat
d’aquesta manera:
“Mientras el “destination branding” está
enfocado a la promoción turística, la diplomacia deportiva impacta directamente
en la esfera de la política exterior, las relaciones de poder y el poder
blando. Y, en el marco de las tensas relaciones diplomáticas entre vecinos
africanos, la RDC y Ruanda parece que han decidido llevar sus diferencias,
también, a la arena deportiva.
Por un lado, Ruanda (con el lema “Visit Rwanda”) ya tiene acuerdos de patrocinio con varios equipos europeos como el París
Saint-Germain, el Bayern de Múnich, el Arsenal o el Atlético de Madrid. Por el
otro, la RDC lo ha hecho con el AC Milán, el Mónaco y el Barcelona.
La RDC dispone de entre el 60 y el
80 % de las reservas mundiales de coltán, el 50 % de las reservas
mundiales de cobalto y un gran porcentaje de reservas de oro. Además, está considerado por la Comisión Europea como
uno de los países estratégicos para el suministro de materias primas críticas
para la transición ecológica y la transformación digital de Europa.
No obstante, el grupo rebelde tutsi Movimiento 23 de Marzo (M23) tiene bajo su control el suministro ilegal de minerales desde el este de la RDC hacia Ruanda, que a su vez los exporta. Si bien la RDC es uno de los principales productores de coltán del planeta, Ruanda es el mayor exportador, aunque casi no dispone de este mineral en su territorio.”
Sí, és coneguda una
nova tendència a anar-se de “voleio”, a fer “dark
turism”, però s’ha de tenir el fetge molt dur per fer-lo, jo no podria,
soc massa sensible. Com també és conegut que al món del futbol “no hi ha un
pam de net”
La meva generació va ser la que va portar el 0,7 % del P.I.B. a la palestra. De les iniciatives dels ajuntaments, fins llavors cadascú pel seu compte, va néixer el Fons Català de cooperació pel desenvolupament.
Resulta que -després de tants anys, tantes paraules i tanta gent sacrificant-se per alleugerir la pobresa i la misèria d’amples regions del món- ara hi hagi pocs mals de ventre de que siguin els pobres de la Terra els que subvencionin els espectacles dels rics amb l’excusa del “destination Branding”. Parlo amb un “culer” empedreït:
-I la moral?
-Quina moral? Estem parlant de futbol!
Oh noi, si volem ser dins dels 10 equips de futbol més
grans del mon no hem de fer gaires escarafalls d’on arriben els diners.
Incoherència, petulància,
cara dura, en el cas del club més nostrat del país; sí, aquell del que la
ciutat on està en porta el nom i que MVM
es va atrevir a dir que era més que un club. Que va donar la construcció del seu nou estadi a una desconeguda empresa turca
que ho feia més barat que les catalanes, sense tenir present la vella dita catalana de que “lo barat sempre surt més car”. *
S’esgargamellen els mitjans parlant del “egipcis” a la política i caldria veure
quants n’hi ha que també paren la mà en altres sectors socials.
"-Bueno, ¿pero
hará la aportación extraordinària?
-No."
Penjo.
“El món està ben girat”, Joan Manuel Serrat, 1984.
Juanito, no sé si els joves d’ara entenen què volies dir amb aquesta part de la lletra. Si ja ho sé, té més de quaranta anys
*M’hi jugo qualsevol cosa que el Barça no farà cap partit de
l’actual temporada al Spotify Camp Nou. https://www.lavanguardia.com/deportes/fc-barcelona/20250923/11090386/spotify-camp-nou-estara-acabado-transcurso-temporada-2027-28.html
20 d'octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada