El cenacle de vells (i bells)
amics i amigues que ens trobem de tant en tant per fer un dinar plegats i
conversar -sense cap més intenció que la de veure’ns- ha tingut avui un
convidat excepcional. No vol dir pas això que anteriors convidats no ho fossin d’excepcionals,
alguns d’ells ho foren, o ara ho son, i molt. (com que és una activitat privada
sense pretensions de cap mena no cal esmentar-los).
Avui ens ha acompanyat i desentranyat
sobre el tema de la Intel·ligència
artificial en Toni Esteve,
periodista arenyenc fundador i ànima del grup audiovisual Lavinia.
Ens ha precisat -anecdòticament- que va estar intern alguns anys a Valldemía,
i que ara viu completament immers en el món de les T.I.C. en el que cada
dia hi ha novetats.
El debat de sempre quan hi ha un
avenç tecnològic: servirà per bé o serà utilitzat per fer mal? Es podria fer
des de l’invent del foc; de la roda; del transport sanguini o mecànic; de l’energia
atòmica; de les comunicacions... El cert és que ja està entre nosaltres, a una
velocitat vertiginosa, que tant pot servir per una cosa com per l’altre, com
tots els invents que ha anat produint la humanitat. La seva gràcia (i utilitat),
és que beu i processa en molt poc temps (segons) el que hi ha publicat
-analògic o digital-, amb els biaixos,
certs o errats, de les persones que els han produït arreu, amb els seus
llenguatges verbals o tècnics. No crea res, sembla que per ara, per sí mateixa,
encara que sí que pot presentar el que ja existeix escampat arreu del món
segons les instruccions (els famosos algoritmes) de la cerca i creació de les
respostes.
Enamorat del seu treball, en Toni,
ens ha mostrat exemples concrets parlant a altaveu obert amb una tal “María”
que hem entès que era la seva contrapart
artificial en les preguntes que li
formulava. Bocabadats, un dia
més.
Com a exemple concret en ha
proporcionat un retrat de família dels comensals avui presents fet amb alguna
de les eines que aqueta disruptiva tecnologia possibilita. Heu-la aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada