Un atac de banyes

 

Aquest any en fa 60 (1965) que un grapat de nois acabava al col·legi Valldemia els seus estudis de batxillerat superior i es dispersava després de -en molts casos- llargs anys de companyonia.

Llavors hi havia al país, a part dels estudis primaris i els de comerç, el batxillerat elemental que s’iniciava després d’un curs d’ingrés als 10 anys i  que comprenia quatre cursos, i el superior -que havent passat una revàlida que es feia en un centre escolar públic (en el nostre cas l’Institut Balmes de Barcelona)- tenia dos cursos més, que també després d’una altra revàlida, permetia entrar en un curs preuniversitari que si s’aprovava donava accés als estudis universitaris.

Al batxillerat elemental hi havia dues classes per curs d’uns quaranta alumnes cadascuna que al superior ja es reduïa a una de sola de quaranta alumnes també. A Mataró, a les escoles, religioses o no, no es feia el curs preuniversitari, llevat de  l’Institut del COPEM (on ara hi ha l’Institut Damià Campeny, a la plaça dels Bous) i el d’una  fusió entre alguns alumnes que sortien dels salesians i dels escolapis que es feia a les aules de Santa Anna (ara Santa Anna centre, on es fa la primària). L’existència, tant als Maristes de Valldemia com en els salesians d’alumnes que hi estaven en règim d’internat i mitja pensió (que sols s’hi quedaven a dinar) comportava la dispersió dels companys que durant els anys d’infantesa i d’adolescència havien anat plegats. Per fer-se una idea del règim interns/externs que es donava llavors, cal explicar que la nostra promoció que va començar el batxillerat al 1959 i el va acabar al 1965 fou la primera en la que el mataronins (els externs) foren més nombrosos que els forasters (els interns) a les aules de Valldemia. Aquest centre, que avui acull a més de 1200 alumnes evidentment sense internat (ara d’ambdós sexes, nois i noies, llavors solament nois), tenia en la planta baixa les instal·lacions pels interns que s’hi estaven permanentment (aules d’estudi, menjador, sala d’actes amb cinema els diumenges, església i serveis auxiliars); el primer pis era destinat a aularis, les classes; i el segon era on hi havia els dormitoris dels interns.

Valldemia era un col·legi elitista fundat al segle XIX on hi anaven alumnes de famílies amb “possibles”, que va començar a perdre aquesta condició quan el país, precisament l’any 1959 amb el Pla d’estabilització i els “Planes de desarrollo” comença a obrir-se al món (turisme*, inversions estrangeres, emigració del camp a les ciutats i al exterior que permeteren remeses dineràries importants)  deixant endarrere l’autarquia industrial i l’agricultura latifundista que van imposar els franquistes guanyadors de la Guerra Civil. El trencament d’aquest esquema comportà també que al col·legi hi començaren a accedir vailets de famílies de les classes populars (mercès també a la concessió de beques, algunes d’elles de la pròpia Congregació Marista i d’altres, generalment d’institucions privades, la Caixa d’estalvis de Mataró entre elles).

Com tot col·legi de les classes superiors, va proporcionar al llarg de la seva història un bon gruix de persones que van nodrir les classes dirigents del país. I aquí, segurament per deixadesa de la seva institució propietària, la Fundació Champagnat, fundació privada, o de la seva direcció, l’entrada que hi ha de Valldemía a la Wiquipèdia -que en general és molt correcte- patina estrepitosament en l’apartat d’alumnes destacats. Dels 13 que hi son “destacats” -alguns sorprenentment- hi falten -segurament serien una munió- persones que desprès de ser alumnes maristes del col·legi Valldemia han tingut una vida professional, acadèmica i política molt més important que la dels esmentats.

Només entre els meus companys de promoció d’aquells anys i sense fer-ne una relació exhaustiva i sols a tall d’exemple podríem afegir-hi: en Josep Sánchez Llibre, economista per ESADE i empresari, després de molts anys d’activitat parlamentari, ara és l’actual President de la patronal catalana “Foment del Treball Nacional”; l’Àngel Padró, catedràtic de física que fou vice-rector de la Universitat autònoma de Barcelona; en Rafael Gimeno, jurista, que va arribar a ser membre del Tribunal Suprem a Madrid; en Josep Molsosa, enginyer, que fou cap d’unitat a la D.G. d’educació i cultura a la Comissió europea a Brussel·les; en Toni Tió, industrial nàutic, que l’acaben d’anomenar Doctor “Honoris causa” per la Universitat Politècnica de Catalunya; en Josep García Miquel, economista, que fou gerent dels diaris El Periódico i El País; en Fermín Bocos, periodista i escriptor que fa vida a Madrid; en Carles Macià, empresari i historiador lloretenc; en Josep Llongueras, economista, Director financer de Torras Hostench S.A.; a més de metges, anestesistes, economistes, farmacèutics, geòlegs, enginyers, arquitectes, advocats, industrials,... sense oblidar que a la promoció posterior a la nostra, en Ferran Ruiz Tarragó assolí el càrrec de President del Consell escolar de Catalunya. Pensar que la nostra promoció ha estat extraordinària, porta  a sospitar que alumnes maristes de Valldemía d’altres promocions anteriors i/o posteriors podrien exposar currículums semblants.

Evidentment, Wiquipèdia és una enciclopèdia lliure i els qui redacten les seves entrades, a vegades, les fan amb el seu biaix. Jo la faig servir molt, en soc “contributor”, tal com amb orgull figura a la capçalera d’aquest blog. Però sé que hi ha entrades que contenen errades i que cal anar en compte amb el seu contingut.

Possiblement la manca d’interès d’aquesta nostra classe en participar en l’associació d’antics alumnes (Alumni) i la falta de continuïtat en general en escolaritzar-hi als nostres descendents (els temps ja son uns altres, i em sembla que ja no hi ha cap “hermanu” com a professor) son factors que contribueixen a la sorpresa que em produí la llista d’alumnes destacats. Amén que l’actual Maristes-Valldemía poc té a veure amb el Col·legi Valldemía on vam estudiar nosaltres. No m’imagino, ara, a tots els alumnes amb la bata d’uniforme, degudament arrenglerats per classe i alçada, a la plataforma davant la façana, cantant l’himne del col·legi:

Valldemía, Valldemía,

rico archivo de hidalguía.

Valldemía, Valldemía,.

alta escuela del honor.

Hoy venimos a cantar alborozados,

Las grandezas de tu historia trastornados,

desgranando las estrofas del Honor,

desgranando las estrofas del Honor.

Salve!, regio Valldemia,...**

Manuel Mas Estela, Alcalde-President del Excm. Ajuntament de Mataró de 1983 al 2004. Diputat a Corts per Barcelona del 2004 al 2007.

Alumne marista del 1952 al 1965, primer als Maristes de baix (el dels pobres) i després (1959-1965) -becat per la pròpia Congregació Marista i la Caixa de Mataró- al Col·legi Valldemía (el dels rics).

 

*Busqueu a la xarxa el documental “Bikini” (em sembla que està al You Tube) que és una bona mostra de l’ambient que hi  havia sobre aquest tema, a més passareu uns minuts (és un curtmetratge) divertits.

** Crec que és la lletra oficial del col·legi tal com jo la recordo encara que han passat més de 60 anys que vam deixar aquell històric col·legi mataroní, que tal com ens digué ja a la Universitat el professor Jordi Nadal i Oller en la seva primera classe d’història econòmica: “Ustedes que vienen de colegios de curas y monjas...”

 

 13 d’octubre.