Una brasa viva

 

Arran de l’acte de reconeixement i homenatge a la Professora Elvira Rocha a l’Ajuntament de Mataró de fa uns dies que vaig glossar aquí http://magrinyar.blogspot.com/2023/01/en-roig-i-la-rocha.htm, vaig tenir coneixement de l’existència d’un llibre editat el 2009 que recollia el 50 primers anys de l’Institut de Mataró: “Una brasa viva” publicació coordinada per M. Josep Castillo, Àngels Jubany i M. Roser Trilla. El llibre és un recull de la vida d’aquells 50 anys (1958-2008) elaborat entorn als actes de la efemèrides celebrats l’any anterior.

No en tenia notícia, ni recordo haver tingut notícia de la celebració que es va fer com Déu mana. En aquells temps, octubre de 2008, jo estava de Diputat a Madrid, enmig del desencadenament de la crisi financera. He repassat el que vaig escriure aquell mes i ni rastre dels 50 anys de l’Institut http://manelmas.blogspot.com/2008/10/

Gràcies a l’ajut d’en Pep Illa que ha aconseguit trobar un exemplar per intermediació d’una de les seves coordinadores, la M. Roser Trilla, ja en tinc un a les meves mans, molta sort la meva d’obtenir un llibre editat fa més de 13 anys per un moment concret.

A les poques pàgines, després de la presentació, els escrits institucionals (curiosament no n’hi ha de l’Alcalde de llavors, sols una foto general), i de l’explicació del context, hi ha una secció de mirades. Són escrits dels protagonistes de la història de l’Institut: “Professors, alumnes, directors, ... (que) ens donen en primera persona la seva visió de l’època que van viure”.

Amb sorpresa veig que del primer decenni 1958-1968 hi ha un escrit meu. No ho sabia, o no recordava pas que ho sabia (la memòria ja no dona per a tot).  L’havia fet l’any 2003, és molt personal, no me’l podien pas fer com podia ser en altres cassos, i es va publicar al primer número de la revista Parlament, desembre del 2003. És un fet curiós de la meva vida, no sé quan el vaig redactar ja que el darrer quadrimestre d’aquell any no existeix per a mi, estava fos a casa,

“El desembre del 2003 veu la llum una nova publicació, Parlament, subvencionada per l’AMPA, amb voluntat de ser la revista de l’Institut. El director de la revista, Josep Illa i Ximenes, comenta el títol triat en aquests termes: “El títol de la revista en sí ja és un repte. Parlar, dirigir-se a la ment, a les ments. Si ho llegiu de pressa, Parlament és allò propi de la cosa pública, és a dir, de la política en el sentit més noble de la paraula. En el fons, el més propi, també de l’educació i de la condició humana.”

El meu escrit “Records de l’Institut” recull l’estada sols d’un curs, el 1965-1966, a les aules primer de la Plaça de Cuba i després ja a l’edifici de la Plaça dels Bous.

“El meu pas pel centre que ara es coneix com a Alexandre Satorras va ser fugaç, donat que va ser un únic curs, però jo crec que va ser decisiu per aflorar sensibilitats i motivacions que després s’han convertit en les inquietuds culturals que he anat adquirint i cultivant fins el dia d’avui”.

Aquell curs és de l’any de la Caputxinada. Vaig tenir el primer contacte amb el moviment estudiantil a través d’en Carles Manté que em va connectar per una intersindical de PREU’s en una trobada en un bar de Barcelona que no recordo, era ja cap a finals de curs, que conduís a res en concret.

Tornaria a les portes de l’Institut de la Plaça dels Bous als anys setanta a buscar cada nit a la M. Antònia, la meva muller ja llavors, que hi va fer tot el batxillerat fins a C.O.U. (1975) en les classes nocturnes que van aprofitar la gent que treballava i volia assolir els graus de titulació que no havien pogut fer en els seus anys escolars.

10 de març.