Una feinada.

 

Segurament no faré mai un llibre. No pas per falta d’escriure, en tinc pilons d’escrits, sinó perquè crec que l’esforç no valdria la pena. Sempre penso: qui pot estar interessat en adquirir pagant alguna cosa que jo pugui publicar, el que sigui. A la xarxa, en els mitjans de comunicació, en documents oficials, hi ha un munt de coses meves, i per si algú els pot interessar, de franc.

Però sí que elaboro per consum propi, i dels meus, des de fa temps, àlbums de fotografia adobades amb altres imatges i lleugers escrits que recullen viatges i vivències. De resultes de l’anada a Nova York, quan vaig fer 60 anys, l’Eulàlia ens va obsequiar amb un voluminós àlbum que recollia aquella estada i vaig agafar el costum d’anar fent àlbums semblants. Ja són quinze anys i en una lleixa de casa ja hi ha, acompanyant a aquell primer, 27 àlbums més, els dos darrers recollint la vida familiar a l’any 2020, l’any de la pandèmia.

Però l’atrafegada vida dels jubilats (actius) i una certa procrastinació en deixar per més endavant algunes feines en determinats moments o etapes de la vida m’ha portat a no estar al dia desprès de superar la pandèmia. Tinc pendents els àlbums del viatge a Suïssa del 2021 i del primer viatge que vam fer amb l’IMSERSO a Tenerife del 2022. Tenia començada i aturada -des de començaments de la tardor de l’any passat- la feina del viatge a La Toscana del 2022 i a començaments de febrer vaig fer el cop de cap de posar-m’hi i acabar-lo.

Ha estat una feinada, satisfet al concloure-la però feixuga. Ara tothom té imatges, tothom porta a sobre un enginy que encara en diem telèfon mòbil, o mòbil (en altres indrets en diuen cel·lular) que permet fer moltes més coses que comunicar-te, encara que moltes de les que fem són comunicació, que rebem o que produïm. En fi, recollir les imatges captades per un grup de set adults -la Júlia va perdre les seves en una sostracció que va patir després, llàstima- i la incorporació d’algun dels menuts que aprofitava una càmera abandonada dels grans ha estat tota una feinada. La selecció ha estat laboriosa, destriant, triant, corregint, evitant reiteracions i repeticions, demanat millor definició, ...

N’han sortit dos àlbums, el primer de 86 pàgines i el segon de 82. No he comptat les imatges que hi ha, probablement passen del miler. Però és que a més he aprofitat per incorporar-hi imatges preses en  viatges fets en altres moments als mateixos llocs. Del 1989, escanejant paper fotogràfic, col·locades en tons sèpia. Del 2005, ja fetes digitalment, posant-hi un altre filtre que ajudés a diferenciar-les de les actuals. Alguna d’una fugaç estada al 2007. Hi ha comparacions força interessant i explicatives. Unes quantes imatges de postals, d’anuncis, de prospectes, de bitllets, de targetes de llocs, fins i tot d’acudits que pensava que s’adeien amb el que volia explicar.

Dos volums més a la pila, en seran 29, en queden d’endarrerits per fer, però ara calen uns dies de repòs d’aquesta feina i de fer lectures també pendents. Ves a saber quin futur tindrà aquest treball, on anirà a parar. Com a mínim l’esperança que la descendència alguns dia els miri de la mateixa manera que nosaltres de tant en tant repassem el contingut de les capses de sabates que ens van deixar els nostres avantpassats i ens delectem una estona amb les històries que una i altra vegada redescobrim. En tot cas ja no hi serem per valorar el seu destí.

Curiosament, desprès de la feinada per confegir el treball, fins i tot “corregint galerades”, sempre hi ha alguna cosa que t’has deixat o mal incorporat, alguna errada, sempre. Però un cop dones per tancada l’execució del programa que t’ha facilitat la feina i procedeixes a enviar-la per que l’editin tardes menys de 40 hores, 40, ni 48, en rebre el resultat. Meravelles de les T.I.C.’s. i dels sistemes de producció i distribució actuals.

 4 de març.