El monòleg "Llàgrimes en la pluja", de la película "Blade Runner".
"He vist coses que vosaltres els humans no us creurieu mai de la vida ... He vist com atacaven naus incendiades més enllà d'Orió ... He vist raigs C que brillen en la foscor de la Porta de Tannhäuser ... Tots aquests... moments segur que es perdran... en el temps... com ... llàgrimes... en la pluja ... És hora ... de morir."
Avui fa 75 anys que la Teresita, la meva mare,
em va treure al món. Ara, després de tants anys, el meu temps i espai ja han passat. Cal viure el que em
quedi de vida. És hora de plegar del sobrer, el temps i l’espai és dels que
venen al darrera. Ja s’ho faran, com ens ho vam fer nosaltres.
Hi haurà un moment en que ja no hi seré.
Potser l’hauré vist venir, potser serà de cop i no. Després, ..., després res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada