Perspectives electorals. Primer refer l’anàlisi.

 

Arran de les eleccions municipals del 2015 vaig fer una entrada en la que analitzava l’evolució del comportament de l’electorat mataroní des de l’adveniment de la democràcia municipal: “36 anys i 10 eleccions a Mataró”, https://magrinyar.blogspot.com/2015/06/36-anys-i-10-eleccions-mataro.html.

No fa pas massa temps en vaig fer un altra sobre el comportament electoral mataroní en els darrers 12 anys: “Dotze anys de volatilitat i volubilitat política a la ciutat de Mataró (anàlisi electoral)”,

 https://magrinyar.blogspot.com/2022/10/dotze-anys-de-volatilitat-i-volubilitat.html

Hi ha hagut una contesa d’eleccions locals posterior a aquella primera entrada, la del 2019 i ara estem a punt d’una de nova pel maig, com cada quatre anys. Actualitzem les dades, les del 2019, i tornem a fer-hi una mirada.

-increment de la població de la ciutat: ara, l’última dada que es coneix la de 2022 hi ha 129.002 hab., al 2019 la dada era de 128.291, el 2015 érem 124. 934 . L’increment 2019/2015 va ser del 2, 69%, l’increment 2022/2019 és del 0,55%. El cens del 2015 era de 86.638, el del 2019 va ser de 87.694 electors, un increment del 1,22%, per tant l’increment del cens electoral a l’any 2023* serà molt petit. Pocs canvis per aquesta banda.

-L’any 2019 es va produir un molt fort increment de la participació: del 53,82% al 2015 al 63,56% al 2019, quasi bé 10 p.p. més. Alguna cosa pot tenir a veure les tendències més generals del comportament electoral tant del 2015: explosió de la “nova política”, VM (Podemos), C’s; com al 2019: efecte “Sánchez”,  convulsió “nacionalista” CiU/ERC, cansament per la ingovernabilitat.

Quadre 1. La participació a les eleccions municipals a Mataró.

Quadre 2. La distribució percentual dels vots emesos entre les opcions polítiques a Mataró.

Quadre 3. L’assignació d’escons al Consistori mataroní segons els resultats electorals. En vermell les forces que han format els corresponents governs.

En aquestes 11 conteses i en els 40 anys transcorreguts des de la primera, al 1979, hi ha quatre períodes ben diferenciats.

1.       (1979-1991) podríem dir el de la Transició. Llevat de la distribució del primer mandat, 1979-1983, pel fet de ser les primeres eleccions, el segon i el tercer (1983-1991) són de majoria absoluta socialista, bàsicament per l’ensorrament del PSUC a començaments dels vuitanta del que no aconsegueix recuperar-se. És l’etapa “felipista” a Espanya.

2.       (1991-2003) de la consolidació democràtica. Al 1995 veu l’ascens del PP que consolidarà la tercera posició llarg temps, més enllà d’aquest període., mantenint-se els governs d’esquerres I el “rebot” del PSC, al 1999, mercès a la “incompareixença” de l’adversari principal i a les realitzacions del govern: la culminació de la “Nova Ciutat”. Cal dir però que les anteriors eleccions (1995) van ser molt tensionades per la situació general del país, amb alta participació i que el 1999 ja era un altre moment. És el “aznarato”.

3.       (2003-2015). Aquest període veu l’aparició mica en mica de nous agents. Al 2003, ERC per primera vegada. Al 2007, a més, les CUP. Al 2011 surt ERC però a més entra, de forma sorprenent, PxC. Són temps convulsos: la “bombolla” immobiliària, Zapatero, la crisi financera del 2008 i les seves conseqüències, l’inici del “procés”. Per primera vegada a Mataró al 2011 hi ha un Alcalde que no és socialista, que no es consolida, i també per primera vegada un govern en franca minoria, 8/27 regidors.

4.       (2015-2023). L’esclat i l’ensulsiada de la “nova política”. El mandat del 2015 es caracteritza per l’extrema fragmentació del Consistori, tots els grups que es presenten a les eleccions obtenen representació, hi ha nou grups municipals que fins i tot arriben al llarg del mandat a deu, entren C’s i Volem (Podemos) que ambdós sumen més d’un 21% dels vots emesos. L’Alcalde surt del grup més votat, amb sols sis regidors. Torna a ser socialista malgrat haver obtingut el resultat percentual més baix que mai a les votacions, un 18,46%. Inicialment hi ha un govern PSC/ CiU que sols dura mig mandat. La impossible governança d’aquest període pot ser una de les explicacions que porta a l’electorat, a la següent contesa, al 2019, a capgirar la situació, incrementat quasi bé 10 p.p. la participació i concentrant el vot en dues forces, PSC i ERC, capdavanters dels dos “blocs” polítics ara existents a casa nostra, “normalitzant” el Consistori i retornant a l’estabilitat. El PSC més que dobla els seus resultats, en vots i en regidors, i torna un tradicional govern amb la recomposició de la seva esquerra, EcP (al 2015 hi ha una candidatura d’ICV i una altra de Podem).

Que s’albira per la propera contesa del maig? El primer que cal constatar que aquest mandat 2019-2023 està marcat per alguns fets, cignes negres alguns d’ells, que no estaven al guió en el seu començament.

La pandèmia del Covid-19 a pocs més de nou mesos de començar el mandat és un fet rellevant. Les conseqüències -aquí sols indirectes- de la guerra d’Ucraïna és el segon, i el trasbals a l’economia globalitzada. L’aferrissada polarització al país derivada de la moció de censura -triomfant per primera vegada en democràcia- que va portar a Pedro Sánchez a La Moncloa i les eleccions generals del 2019. El lent viratge de la trajectòria del independentisme portada per ERC.

Aquests elements influiran sens dubte en els posicionaments que prendran els electors dins de pocs mesos. Evidentment, la valoració de l’acció del govern municipal -PSC/EcP- també, encara que cal veure fins a quin punt despullada de qualsevol influència dels anteriors o fortament contaminada pers ells. La confiança que més enllà de les sigles reporti el nom, o els noms dels candidats, és un element que també compta en unes eleccions locals i el contingut de les seves propostes.

La participació pot ser clau, encara que pot donar resultats diversos segons quina sigui la seva direcció. Pot passar que una baixa participació doni entrada als grups minoritaris que tenint una petita però convençuda base d’addictes assoleixin traspassar la barrera del 5% de vots, com va passar a les eleccions del 2015,  fet que comportaria una nova fragmentació al Consistori, o per al contrari si l’abstenció es produeix d’un gruix important de votants d’una tendència concreta repetir-se el resultat de les eleccions del 1999 que va afavorir a una opció en detriment de les altres.

Estem en temps d’incerteses, ara i en el futur. Estem en temps de inquietuds, pel present i pel demà. Estem en temps de confusió, pels que ho saben tot i pels que dubten de tot. Estem en temps caòtics, per què i com es comunica i pel què i com s’amaga. Estem en temps descarats, pels atreviments i pels capteniments. Estem en temps volàtils i en molts casos fútils.

Com en tota democràcia la ciutadania tindrà la paraula. Del que opti fer en serà el resultat.

16 de març.

 

* Artículo 39. Rectificación del Censo en período electoral. (LOREG)

1. Para cada elección el Censo Electoral vigente será el cerrado el día primero del segundo mes anterior a la convocatoria.

La convocatòria es produeix 54 dies abans de la seva celebració, serà a primers d’abril ja que les eleccions són fixades normativament pel quart diumenge de maig de cada quatre anys. Per tant, en aquests moments el cens ja està tancat a 1 de febrer.