Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
Es celebren 40
anys del retorn a la independència municipal de Salt, perduda el 1974 a
les darreries del franquisme. Aquí l’article d'en Joaquim Nadal,
Alcalde de Girona de 1979 al 2002, que ho explica:
Salt i Sarrià de Ter van ser annexats,
amb altres territoris propers de Sant Gregori, al municipi de Girona i quan l’adveniment de la
democràcia hi va haver una lluita de les forces democràtiques per retornar a l’estatus
anterior. De Salt se’n commemoren el 40 anys d’haver-ho aconseguit. De Sarrià
de Ter les informacions que he trobat sols diuen que va recuperar la seva
independència el 1979. “Amb la constitució
dels nous ajuntaments democràtics l’any 1979, Sarrià va recuperar la seva
independència municipal.”, és el que diu la web de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.
Aquest és el
mapa del conjunt Girona- Salt- Sarrià de Ter tret del Google Maps.
A la Wiquipèdia la
descripció dels dos municipis, Salt i Sarrià de Ter, comença així:
Salt és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona.
Sarrià de Ter és un municipi de la província de Girona, a la comarca del Gironès i forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona, a Catalunya.
Al mapa del
Google, la línia de puntets vermells que sembla voler delimitar el territori de
Girona capital deixa fora (suposo un error) el barri de Germans Sabat
que també va ser annexat el 1974 a Girona, pertanyia al poble de Talaià,
juntament amb Sant Ponç de Fontajau, que eren part del municipi veí de Sant
Gregori.
“Taialà és el
nucli més pròxim a Girona, a l'esquerra del riu Ter. El 1974, a l'igual que
Domeny, el poble va viure l'annexió d'una part del seu nucli al municipi de
Girona, incloent l’antic territori de Sant Ponç de Fontajau, que pertanyia al
terme de Sant Gregori”. (de la
web de l’Ajuntament de Sant Gregori).
Quin gran error
democràtic (també se’n fan d’errors en democràcia, i més quan es recupera, el
sistema “per se” no se’n lliura de tenir-ne), ¡Quina oportunitat perduda! Voler recuperar el
passat, en lloc d’aprofitar el que hi ha en el present per projectar-lo cap el
futur. L’essencialisme. En aquests 40 anys que ara es commemoren la llavors incipient
i intuïda conurbació urbana gironina s’ha consolidat ben bé. Segurament hi va
haver interessos, o sentiments, llavors, no sé si grans o petits, per prendre
aquelles decisions, tant per agrupar com per separar.
Penso, però això és
problema dels seus ciutadans llurs, si no fora convenient repensar el present
per plantejar-se una administració local més adequada als temps que ja vivim i
sobre tot als que també ja veiem venir.
Fornells de la Selva, Vilablareix, Salt, Sant Gregori, Sarrià de Ter, Girona. Si un municipi segons la llei de
Règim Local https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1985-5392
és:
Artículo 11.
1. El Municipio es la entidad
local básica de la organización territorial del Estado. Tiene personalidad
jurídica y plena capacidad para el cumplimiento de sus fines.
2. Son elementos del Municipio el territorio, la población y la organización.
La configuració del territori i la dinàmica de la seva població, ja hi són en aquest espai geogràfic i humà. Sols queda per formalitzar l’organització, superant els històrics vells territoris i acceptant la realitat de les relacions poblacionals actuals per donar als seus habitants una administració més adequada. Sols hi ha, com a arreu del país, les petites misèries locals i els interessos que les mantenen.
3 de març.
1 comentari:
Soc gironí, he nascut i viscut a Girona. Mataroní d'adopció. Per a mi Vilablareix és Girona, com ho és Hospitalet o el Prat de Barcelona. Que li falta a Girona. Una àrea metropolitana, amb el seu reconeixement legal.
Publica un comentari a l'entrada