|
“En la producció social de la seva existència, els homes entren inevitablement en relacions definides, que són independents de la seva voluntat, a saber, relacions de producció que corresponen a una etapa determinada del desenvolupament de llurs forces materials de producció. La totalitat d'aquestes relacions de producció constitueix l'estructura econòmica de la societat, el fonament real, sobre el qual s'aixeca la superestructura jurídica i política i a la qual corresponen formes definides de consciència social. El mode de producció de la vida material determina el caràcter general dels processos de la vida social, política i espiritual. No és la consciència dels homes la que determina la seva existència, sinó al contrari és la seva existència social la que determina la seva consciència. En un moment determinat del desenvolupament, les forces productives materials de la societat entren en conflicte amb les relacions de producció existents o, amb allò que no n'és més que l'expressió jurídica, amb les relacions de propietat en el marc de les quals fins ara havien desenvolupat. De formes de desenvolupament de les forces productives, aquestes relacions es converteixen en les seves traves. Aleshores comença una era de revolució social. Els canvis en el fonament econòmic condueixen tard o d'hora a la transformació de tota la immensa superestructura erigida sobre ella.” Karl Marx. “Prefaci a la Contribució a la crítica de l'economia
política.” 1859 |
Glovo va ser fundada, com aquell que
diu, fa quatre dies, el 2014. Dos joves emprenedors (Oscar Pierre i Sacha
Michaud) van creure -no van ser els únics- que l’empenta disruptiva que anava
agafant l’embranzida de les T.I.C. possibilitava un nou model de producció (en aquest cas de serveis) que de
retruc comportaria unes diferents relacions de producció de les que s’havien
establert i modificat, pas a pas i
lluita a lluita, des del període de la industrialització. És,
guardant les distàncies, l’adopció de les “Mule Jenyys”, o les
nostres "bergadanes",
les quals va comportar el que en diem la industrialització i el naixement d’una
nova classe social: el
proletariat.
Deixem a part -no és el cas aquí de
parlar-ne- les controvèrsies polítiques, administratives i judicials que aquest
nou model de producció comporta en les relacions de producció. Avui, l’economia de
plataformes s’està estenent per tot el món. Fora com parlar altra
vegada del moviment “luddita”
als inicis de la Revolució Industrial.
Anem a les dades que ens van explicar:
1. Van néixer sols fa 10 anys i ara ja treballen
en 23 països.
2. Tenen 1.400 treballadors a Barcelona i
150 a Madrid, de 24 nacionalitats diferents d’una mitjana d’edat de 32 anys
3. La rotació del personal és alta ja que
són treballadors força joves, tècnics preparats i mols d’ells són “expats”,
el que comporta que el seu arrelament social i laboral sigui molt menys
important que els treballadors del estats anteriors de l’economia. Vaja, que l'associacionisme obrer és molt més difícil.
4. L’edifici que ens varen ensenyar té -a
diferència dels d’altres èpoques- totes les comoditats que aquesta mena de
relacions de treball comporta: menjadors (a l’aire lliure o a l’interior); sales
de relaxació; evidentment moltes sales de treball conjunt, més que de reunions; espais diàfans,; jardineria i mobiliari funcional,...
5. Entre tots els indrets (països) en els
que treballen tenen uns 100.000 persones que en la seva gran majoria són
autònoms o subcontractats d’altres empreses, llevat d’Espanya, on recentment la lluita que
el Ministeri de treball ha portat amb ells fins a la judicatura,
comportarà la seva reconversió laboral en treballadors assalariats. Com pot
comprendre’s cada part defensa el perquè de les seves posicions i les
justifica, però ens va quedar ben clar al assistents que les relacions entre l’administració i
l’empresa no són precisament amistoses.
6. Aquest treballadors (riders),
ens va explicar el CEO
de l’empresa (Sacha Michaud), generalment sols s’estan un any en aquesta feina, de repartidors, però és arreu una de les fórmules emprades per gent
immigrada que ho aprofita per començar a instal·lar-se i per la seva regularització
administrativa en el país on ha anat a raure.
7. Els clients són generalment gent jove crescuts
ja en el món digital, encara que no hi ha un perfil definit ni en ciutats de
característiques semblants. Estan presents en 1.500 ciutats dels països on
operen i reben més d’1 milió de comandes al dia, unes 400 milions de comandes a
l’any. La limitació de les comandes (ara donen resposta a moltes més coses que
la distribució de menjar) ve determinada pel pes, no més de 14 Kg. per rider, i
evidentment pel volum de la comanda (p. e. distribució de planxes de surf)
8. Preguntat pels assistents la
possibilitat de substituir personal per robots o per “drons”,
ens van explicar que sí que hi pensen i ja estan fent algunes proves, però que
les dificultat de funcionament d’aquesta mena d’aparells en les ciutats i en
l’espai aeri són molt complicades i es precisa una reglamentació pública per
aquests d’enginys i que tot això de l’economia de plataforma és molt jove
encara.
(el grup de companys de 65 anys enrrere amb el C.E.O de Glovo al mig de tots)
Bocabadats? Sí, en vam sortir una mica
del que vam veure i ens van explicar, encara que tornant al començament amb la
cita de Karl Marx hem de pensar que l’adequació d’aquest nou model productiu a
les relacions laborals tindrà les seves corresponents lluites que deuen tenir
pensades i estudiades, -o no- els
representants empresarials i els dels treballadors.
Sols a tall d’exemple, ja que deuen
haver-hi multitud d’obres acadèmiques i literàries que expliquen processos
semblants en cada moment històric, m’atreveixo a apuntar-ne algunes:
“La guerra dels pobres”, Éric Vuillard, ed. 62, B-2020.
“Germinal”,
Emile Zola, Ed. Akal, M-2017
“Catalunya,
la fàbrica d’Espanya”, Ajuntament de Barcelona/ Generalitat de
Catalunya, B-1985, impulsada pels professors Jordi Nadal i Jordi Maluquer de
Motes.
I més propers:
“Antes de que
el tiempo lo borre”, F.J. Baladía, ed Juventud, B-2010.
I el recentment editat: “Juan Peiró,
mi padre. Una vida ejemplar”, José Peiró Olives, ed. CGT i Fundación Salvador Seguí.
Dels empresaris, nascuda l’empresa en un garatge com s’acostuma míticament a explicar, i d’aquest nou tipus de treballadors nòmades i volàtils amb les seves especials característiques, n’esdevindrà el futur de les relacions de producció i amb elles del conjunt de la societat. No trigarem gaire a veure-ho.
*per cert, en aquesta entrada de la Wiquipèdia -en la part que fa referència a alumnes destacats- està una mica esbiaixada o feta per algun sectari indocumentat. Impresentable. Només amb bastants dels components de la meva promoció (i de les del davant i del darrera) la seva absència provoca vergonya aliena.
11 d'octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada