Trist final el de les Caixes d’Estalvis. Bankia, el darrer artefacte
inventat per la supervivència d’un grapat de Caixes d’arreu del mapa espanyol,
va cap a la nacionalització. L’Estat se l’haurà de quedar, com abans es va
haver de quedar-se’n d’altres de Caixes (andaluses, catalanes, valencianes, gallegues;
de fundació pública o de fundació privada, tant és), per, segurament, desprès
de sanejar-la vendre-la, regalar-la, al millor postor.
En aquesta crisi els intents de controlar la situació per tal que la necessària adequació a les noves circumstàncies no fos traumàtica s’estan rellevant impossibles. El pou en el que hem caigut és massa fondo. Res d’aterratge suau, tampoc en el sector financer, que era el que hagués volgut tothom, malgrat que implicava exonerar als causants del desastre de les seves responsabilitat. Perquè hi ha responsables, per acció i/o per omissió de tot el que ha passat. Però són tants i tan repartits, encara que alguns amb més responsabilitats que d’altres, que molta gent contenia l’alè, amb l’ai al cor, perquè no s’ensorrés tot l’edifici com finalment està succeint.
A Bankia, com a tot el sector ja que estaven acostumats a fer-ho
així, tot es va fer per dalt. Quan es va posar en marxa el procés de fusió de
les set Caixes que varen constituir la seva matriu, el Banco Financiero y de
Ahorros, va haver-hi una batalla política al sí del PP per posar-hi el
President, al final un home de “prestigi”, Rodrigo Rato, ex vicepresident econòmic
del Govern, ex Director-Gerent del Fons Monetari Internacional. Tot un mascaró
de proa per anar al capdavant de la nau recent botada. Desprès, com sempre, els
altres, com voltors, a repartir-se els càrrecs. Polítics de tots colors,
sindicalistes, àdhuc catedràtics, etc. Sublim! Entitats inicialment d’estalvi popular
transfigurades i segrestades per aristocràcies (?) i oligarquies que pensaven
continuar utilitzant aquestes entitats en funció dels seus interessos
personals, i a més escandalosament retribuïts.
El resum del full informatiu de la conversió de les participacions
preferents d’alguna de les entitats que confluïen en Bankia en accions ja d’aquesta
nova entitats fa un detallat reguitzell de factors de risc de l’operació, entre
ells el següent:
1.2.1. Factores de riesgo específicos de Bankia: ... El éxito del
Banco se apoya en ciertos directivos y personal cualificado.
Doncs, amb el primer directiu, el President, al carrer perquè no
se’n ha sortit, ja em direu. Veurem si el segon se’n surt. Complicat i
sacrificat paper el que tenen els pobres i esforçats bancaris de la primera línia
de combat, el de les oficines escampades arreu del territori, aquest dies.
Tota la societat hauria de reflexionar molt seriosament sobre el
què ha passat i treure’n les degudes lliçons. No pot pas ser que l’ensorrada
monumental, la meitat dels sistema financer, passi com si res. Les
institucions, els partits polítics, els mitjans de comunicació social, haurien
de prendre l’exemple del resultat de les recents eleccions gregues per
adonar-se que ens estem estimbant i preveure com sortirem de la consegüent
trompada.
9 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada