26 de maig de 2012

Tots podem ser banquers.

Sí, pel que es veu, tots podíem, o podem encara, ser banquers. No es tracta pas de saber-ne gaire del ofici, sols cal posar-s’hi, tenir morro. Ah!, i tot cobrant una pasta desorbitada, per viure tranquil la resta de la teva vida.

La crisi de Bankia ho posa ben de manifest. Les decisions presses fins aquí no hi havia que justificar-les massa. Tot una colla de paràsits, ben mantinguts, et reien les gràcies i et beneïen la teva gestió. Paraules grandiloqüents omplien la teva boca al ensems que de bons tiberis. Fent favors a amics i coneguts que desprès cobraves convenientment. Cedint a les pressions del poder que en definitiva era qui et permetia estar-hi. Tot era Xauxa! No calia pas saber-ne massa, calia ser atrevit, agosarat. Perquè la prudència, si no t’hi arriscaves res teu? Ah, que hi haurà gent a qui s’ha ensarronat i ara tenen pèrdues? Pobrets!, és el joc. Sí, el joc dels pocavergonyes!

Si anava malament, com ha anat,... Doncs, plegues. Bé, més o menys et fan fora, però sense demanar-te gaires comptes. Al cap i a la fi, qui te’ls hauria de demanar? Aquells a qui has afavorit d’una o altra manera? Ben mirat, també podries tirar de la manta i explicar algunes coses inconfessables. Cap a casa, i a viure, que son quatre dies!

El que ho agafa tampoc ho té gaire difícil. Planteja la situació, i diu: No hi ha perquè patir, l’entitat és solvent i té futur! Sí, sí, està ben en fallida, però és massa gran per deixar-la ensorrar, fora un daltabaix. L’Estat la tornarà a fer surar (amb diners de tots els contribuent, encara que sigui endeutant-nos més), i endavant. Tampoc és tant difícil, ho veieu? Torna a ser qüestió de posar-hi galtes.

Res, que qualsevol es pot apuntar a fer de banquer en el món d’avui. Avui, o ahir, han plegat, o han estat arraconats, tos els consellers de Bankia. Quan plegaran tots el consellers de les caixes que han anat a la fallida? Quan farem bugada?


26 de maig.