Sí, pel que es veu, tots podíem, o podem
encara, ser banquers. No es tracta pas de saber-ne gaire del ofici, sols cal
posar-s’hi, tenir morro. Ah!, i tot cobrant una pasta desorbitada, per viure
tranquil la resta de la teva vida.
La crisi de Bankia ho posa ben de
manifest. Les decisions presses fins aquí no hi havia que justificar-les massa.
Tot una colla de paràsits, ben mantinguts, et reien les gràcies i et beneïen la
teva gestió. Paraules grandiloqüents omplien la teva boca al ensems que de bons
tiberis. Fent favors a amics i coneguts que desprès cobraves convenientment. Cedint
a les pressions del poder que en definitiva era qui et permetia estar-hi. Tot
era Xauxa! No calia pas saber-ne massa, calia ser atrevit, agosarat. Perquè la
prudència, si no t’hi arriscaves res teu? Ah, que hi haurà gent a qui s’ha ensarronat
i ara tenen pèrdues? Pobrets!, és el joc. Sí, el joc dels pocavergonyes!
Si anava malament, com ha anat,... Doncs, plegues.
Bé, més o menys et fan fora, però sense demanar-te gaires comptes. Al cap i a
la fi, qui te’ls hauria de demanar? Aquells a qui has afavorit d’una o altra
manera? Ben mirat, també podries tirar de la manta i explicar algunes coses
inconfessables. Cap a casa, i a viure, que son quatre dies!
El que ho agafa tampoc ho té gaire difícil.
Planteja la situació, i diu: No hi ha perquè patir, l’entitat és solvent i té
futur! Sí, sí, està ben en fallida, però és massa gran per deixar-la
ensorrar, fora un daltabaix. L’Estat la tornarà a fer surar (amb diners de tots
els contribuent, encara que sigui endeutant-nos més), i endavant. Tampoc és
tant difícil, ho veieu? Torna a ser qüestió de posar-hi galtes.
Res, que qualsevol es pot apuntar a fer de
banquer en el món d’avui. Avui, o ahir, han plegat, o han estat arraconats, tos
els consellers de Bankia. Quan plegaran tots el consellers de les caixes
que han anat a la fallida? Quan farem bugada?
26 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada