8 de maig de 2012

"Si tens cujons…"

Així que la política és una qüestió de gònades. Resulta que l’Alcalde Trías ha fet una manifestació políticament incorrecta (bé, podríem parlar-ne sí ho és), però encertada. En els moments actuals, de filar prim amb les prioritats ja que els recursos són escassos, ve a dir: ¿Quin sentit té invertir en una línia de l’AVE a Extremadura? (i més quan els portuguesos ja han dit que ell no l’empalmaran) quan sembla que hi ha problemes per fer l’estació nova a Barcelona?

Certes coses no es poden dir, sembla, encara que siguin de sentit comú. Però, és que les sensibilitats peculiars estan a flor de pell, i la frivolitat ha estat, i pel que es veu continua sent, norma comú en la política espanyola. Com que sols ens mirem el campanar propi i ens hem negat a mirar que s’hi veu des de dalt resulta que la política és un debat de sords o un enfrontament a garrotades.

El President d’Extremadura ha de defensar la seva comunitat, encara que sigui mantenint apostes que no tenen sentit. L’alcalde de Barcelona lluita per les seves necessitats com li correspon amb moltes més encertades raons. El tema és que al haver oblidat tots plegats que els interessos del conjunt obliguen a determinades decisions que no són favorables als interessos particulars de cadascú es provoca, o es produeix, un buit que es resol per “cujons” i “dímelo a la cara”.

No hi ha espanyols. Hi ha extremenys, barcelonins o andalusos o “maragatos”, i així no anem enlloc. A tots els nacionalistes ja els va bé. Nosaltres i els “altres”, que és: els uns contra els altres.

¿Algú vol discutir de veritat com fem per articular harmònicament, si és possible, i si no, conflictivament, però d’una forma democràtica, les diferents necessitats –evidents- dels diversos espais que hi ha a la nostra part de la Península Ibèrica? No, senyor Monago, no és el mateix la seva comunitat en habitants i en activitat que la regió metropolitana de Barcelona. Rendeixis a l’evidència, no pot pretendre tenir i poder fer el mateix, ja que no estem parlant de coses iguals, ni semblants. ¿És, a cas, l’AVE la solució dels seus problemes? No, no ho és. Els seus problemes venen derivats de moltes coses, de la seva història segurament, de la seva situació geogràfica, del seu pes social. Sols cal veure-ho, no es pot deixar de tenir-ho en compte.

Ara bé, algú ha de pensar què fer amb els amples espais buits i sense potencialitats que tenim a Espanya i què dir als que encara hi habiten (no sé pas si per gaire temps). Quines perspectives els oferim? Quines esperances els donem? Quins pal·liatius els proposem? Sense fer això sols trobarem respostes en forma de confrontació, exabruptes de cara a la galeria i per acontentar a la pròpia audiència.

“Jo no vull parlar de Catalunya, jo vull parlar d’Espanya”, i Extremadura i l’estació de La Sagrera són Espanya.

“Todo lo propio usurpa el centro de una realidad habitada por todo lo ajeno, y lo mismo ocurre con cualquier habitante de lo ajeno.”
 Jorge Wagensberg: “Más árboles que ramas”. Tusquets ed. B-2012.

8 de maig.

1 comentari:

Pep MOLSOSA ha dit...

Manel, tal com están les coses, sembla que el senyor Monago té raó: després de tants raonaments pedagògics, el problema és que no tenim collons. Efectivament !