Endreça.

Amb gust i ganes, un retalla i guarda diaris, generalment articles d’opinió, també alguna notícia rellevant, o dada significativa; guarda documents de reunions en les que ha participat o que li han fet arribar; col·lecciona revistes i altres coses impreses; ... Alguns d’aquest materials són llegits, anotats, subratllats. Alguns només, no pas tots, ni la majoria. Així es van fent piles de paper que romanen generalment sobre la taula de treball, o a prop, amb la pretensió presumptuosa de que podran tenir potser més endavant alguna utilitat. Amb el temps es van empolsinat, els que estan al sobre, s’adornen amb algun borrissol domèstic fins i tot, o descolorint-se els que els toca massa la llum.

De tant en tant, un s’enfronta amb les piles i pensa: “Anem a veure que hi ha aquí, caldria fer neteja ...”. Clar que si fa algun temps, potser més d’algun any, que han estat sense tocar segurament és perquè el seu contingut ja no té especial interès, o no hi ha temps perquè torni a ser del teu interès. Altres coses et manlleven l’atenció. Però, al tornar a repassar-los sempre s’hi troben els motius que varen portar a servar-los, i moltes vegades es tornen a guardar confegint unes noves piles. “Vés a saber! Potser serà d’utilitat conservar-los, al menys alguns”. Poca neteja.

Però un dia, superant la basarda, sols per qüestions d’higiene, física i mental, cal enfrontar-se amb la certesa que la prevenció d’anar guardant aquests materials diversos no serveix de res. Millor dir, no et serveis de res. No seran utilitzats mai, i si cal cercar alguna cosa la xarxa està a complerta disposició. Cal llençar-los.

Llavors és desprendre’s d’alguna cosa pròpia. Papers lligats a vivències, coneixements, descobriments, actuacions, però cal assumir que no val la pena anar amb els farcells tant plens. És un xic dolorós fer endreça.

Caldrà començar també a pensar en els llibres, serà fort això, i també, avui en dia, en el que hi ha dins del disc dur de l’ordinador, encara que aquí hi cap molta cosa i no molesta a la vista ni ocupa espai.

De gran, l’horitzó ja no se’n va tan de pressa, o s’apropa més ràpid, i no val la pena arribar-hi carregat, carregat de passat ja definitivament passat. Amb la memòria, certa o errada, n’hi ha prou.

8 de juny.