22 de juny de 2012

La participació i la ballarina.

Han causat sorpresa (sic) les declaracions de una membre de la Comissió de Control de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani en la seva compareixença davant la Comissió d’investigació de les Corts Valencianes que pretén esbrinar el perquè de l’ensorrament d’aquella caixa alacantina, la CAM.

Han causat sorpresa perquè aquesta senyora ha dit que ella, que va accedir a l’Assemblea de la CAM per sorteig entre els imponents de l’entitat i desprès vés a saber per quina martingala fou cooptada per estar a la Comissió de control de l’entitat, no sabia res de finances i que es refiava, lògicament, del números que li presentaven els directius de l’entitat. Com no podia refiar-se del que li deien els entesos, al igual –va manifestar- del que li diuen els metges quan et vas a visitar?

Ningú es va esgarrifar en el seu moment quan es la va reglamentar que les Assembles de les Caixes d’Estalvi les composarien representants dels imponents, escollits per sorteig; dels treballadors, per elecció; de les entitats de l’àmbit d’actuació de la Caixa, per sorteig també però que va ser cuidadosament arreglat; i per les administracions territorials, on es varen fer tota mena de potineries. 

En cap moment, malgrat suposo que era el que es va legislar, o era de sentit comú, es va parlar gaire de la idoneïtat i els coneixements dels components de les Assembles de les Caixes, i pitjor encara, en cap moment, tampoc varen haver-hi gaires miraments sobre la idoneïtat i els coneixements dels components dels Consells d’Administració i de Control i sobre els procediments clientelars i cooptatius que s’empraven per formar-los.

Es tractava de complir formalitats, però pas gaire d’estructurar òrgans de govern competents i eficaços d’aquestes entitats. L’estructura tècnica de les Caixes amb l’anuència, explícita o implícita, comprada o abúlica, dels òrgans d’administració va fer el que li va venir en ganes, els seus sous, blindatges i jubilacions incloses. Algunes escorrialles, més petites o més grans, en varen treure els que jugaren aquest joc.

Ara, de què ens queixem? Mentre les vaques varen ser grasses i tothom participava de la festa ningú es va preocupar massa per com estava muntat tot això. Quan varem endinsar-nos en l’època de les vaques magres, amb una crisi esfereïdora, es posa de manifest que totes aquestes suposades estructures eren un miratge quan no un engany.

Comissions d’investigació, perquè? si tot està molt clar. Millor que pensin amb quina frivolitat i tolerància es va bastir tot això i a on ens ha portat.



22 de juny.