Juli Verne acaba la seva novela “Vint
mil llegües de viatge submarí”enfonsant el Nautilus del capità Nemo en el
remolí del Maelstrom.
Crec que és una bona metàfora de la situació actual
en que es troba la política econòmica (pràcticament de l’única política que es
parla avui per avui) a casa nostra. Seguir les notícies de les darreres
setmanes és com si estiguessin girant esbojarradament dins un remolí que ens
porta inexorablement cap al seu vòrtex que al final ens engolirà no se sap
massa bé cap a on. Les noticies giren sobre l’augment de la prima de risc, la
davallada de l’IBEX 35, l’ensulsida de les Caixes, el rescat del sistema
financer, les penúries de les administracions públiques, el possible rescat i
la intervenció del país, el pacte fiscal (?), la davallada del consum, el drama
dels aturats i dels desnonats, la incertesa del treball, de les pensions, dels
estalvis, les retallades a l’educació, a la sanitat, als serveis socials.
Amb tota la tripulació cridant “Maelstrom!,
Maelstrom!” i el capità Nemo aïllat de tothom cap el abisme en mig del desori
de la judicatura, les administracions, les altes institucions i tota mena
d’organitzacions públiques i privades.
6 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada