Ara, cuita-corrents, empaitats per les notícies
desgraciades que omplen els mitjans hem de procurar corregir les normatives,
antigues, certament, que regulen el crèdit hipotecari. De veritat, ¿aquí està el
problema, o la causa, d’algunes situacions socialment inacceptables? Sembla que
hi ha, sembla, no n’estic segur, solucions miraculoses. Potser corregirem els
efectes, però analitzarem correctament les causes i les corregirem també?
La bogeria dels anys de les vaques grasses va
afectar a tothom: consumidors, proveïdors, reguladors, controladors.
Particulars, empreses, Governs, tenen la seva part de responsabilitat en el
desori hipotecari. Alguns més que d’altres, cert, però repartides. Uns varen
creure que podrien prendre llargs compromisos, sense pensar en la volatilitat
del món d’avui. D’altres, cobdiciosos, es varen aprofitar de les necessitats
menystenint o ignorant conscientment el risc que assumien. Els administradors
mirant massa temps cap una altra banda fent veure que tot anava bé. Era ben bé
que tothom en treia beneficis. Beneficis a curt, com ha quedat ben palès.
Tenim un pa amb tomàquet de difícil solució.
Pel cantó de les lleis, de la normativa, el tema és complicat. Retroactivitat,
seguretat contractual, constrenyiment, ... Però, si d’ara en endavant no hi
haurà pas problemes nous! Gat escaldat... i són els gats i els gossos i els
amos els que van escaldats, encara que probablement d’una forma inversa a les
seves responsabilitats. El problema és cap endarrere, cap el què es va fer i es
va permetre fer temps enrere. La solució no és jurídica, la solució és política.
Cal que les tres parts: hipotecats, hipotecadors, controladors assumeixin – en grau
divers, segurament- que alguna cosa no es va fer ben feta i que cal atendre’s a
les conseqüències de les seves responsabilitats. Potser llavors, algú en
sortiria més que escaldat rostit i escarmentat per una bona temporada. Encara
que d’aquí vint anys, una generació, tornarem a passar per un episodi semblant.
Està escrit en els llibres d’història.
13 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada