16 de novembre de 2012

Què fer?

El llibre ha estat al costat meu, a la cantonada esquerra de la taula de treball amb altres llibres i documents, des de l’estiu. Per la seva construcció, articles a tall d’entrades de diccionari, era de prendre i deixar, però l’anava arrossegant. Ara, que per prescripció facultativa disposo de temps a casa, l’he acabat d’una tirada. “Política para apolíticos. Contra la dimisión de los ciudadanos” J.M.Vallés y X.Ballart (ed.) Ed. Ariel, B-2012.
 
Però, a què ve l’interès per aquest tema si mitja vida, en anys, i la majoria de l’activitat professional que has exercit  ha estat dedicat a la política, i encara t’interessa? Certament. Potser és el neguit de veure el panorama actual des de la meva particular perspectiva, del que he estat, i he viscut, i del que sóc ara, i em queda per viure.
 
Els temps i la gent són uns altres dels que em varen marcar. També ho són els temps i la gent en els que es desenvolupa l’acció política avui, això ho tinc ben assumit. Nogensmenys no deixen d’inquietar-me actituds, reaccions, comportaments de la ciutadania tant en quant que administrats com en quant a administradors. Calia fer algun senzill repàs per constatar si encara les meves conviccions tenien puntals sobre el què fer públic. Aquest llibre ha servit per això, per veure que des del món acadèmic compromès les anàlisis del fenòmens polítics més d’actualitat permeten encara mantenir alguna virtut: la fe, l’esperança i la caritat, ... per continuar pensant en l’acció col·lectiva.
 
“En todo caso y a modo de conclusión, la confirmación de que existe un amplio estado de opinión conocido con el nombre de desafección ciudadana no deja insensible a los autores. Porque no lo consideran inocuo para la estabilidad política, la cohesión social y el progreso económico. Por esta razón y a sabiendas de que no se dan recetas mágicas capaces de remediar esta desazón ciudadana, los autores apuestas por la revisión y corrección del sistema. Y, sobre todo, por una reafirmación del compromiso de los propios ciudadanos con la política. Como titulares que son del gobierno democrático.”
 
Arribats a aquest punt de reafirmació amb la política, amb la inevitabilidad de la política para satisfacer la necesidad de seguridad y cohesión de toda la comunidad y la obligación de depurar la política democràtica para reforzar su legitimidad con una buena gestión de los asuntos públicos.”, en paraules de Josep M. Vallés, sols queda la vella pregunta retórica: Què fer?
 
 
16 de novembre.