2 de setembre de 2015

Anada a Céret

Sempre fa bo acostar-se al Museu de Céret, està a prop, a l’altre costat. Caminant sota els gegantins plàtans que fan bona ombra a l’estiu arribes per l’Avinguda del Maréchal  Joffre a la seu que et rep amb uns murals de l’Antoni Tàpies. Sols per veure algunes peces de la col·lecció permanent ja paga la pena la visita. 

A mi em té el cor robat la col·lecció de la ceràmica tauromàquica de Picasso que va fer a Vallauris el 1953, al fons a l’esquerra. Aquesta vegada m’he fixat més en les dues obres de Marc Chagall, Les Gents du voyage”, (1968) i La Guerre(1943). També amb les figuretes d’en Manolo i l’aquarel·la d’ August HerbinPont de Jean Sarris a Ceret” del 1913, que em té encisat. Segur que quan hi torni alguna altra vegada, que hi tornaré, els meus ulls s’entretindran en unes altres peces a més de tornar a reveure aquestes.

Però aquesta volta hi vàrem anar expressament per veure l’exposició d’en Jaume Plensa, http://jaumeplensa.com/index.php/exhibitions-and-projects/current/item/313-le-silence-de-la-pens%C3%A9e Sensacional! Vam sortir molt contents i admirats de contemplar aquell grapat de peces que s’hi exposen. Bocabadats vam quedar a dalt de l’escala que porta al pis superior i trobar-nos de cara amb l’espectacular “Air, Water, Void” (2014) que tanca la mostra sense desmerèixer cap de les altres peces que la composen.




Abans d’anar-hi, dinar a la terrassa del  Bisbe sota l’emparrat i en sortir vam adquirir unes ampolles de vi de Banyuls, per tenir el record i el gust de la terra.

2 de setembre.