Em sap greu. L'estiu s'en va. Els dies s'escurçen,
fresquejen ja als matins i als vespres. Ja no dona gust d'estar-se a fora, a la
terrassa. Caldrà fer-se a la idea de tornar entrar a redòs, de deixar de mirar
l'estrelles tot agafant el primer son a la gandula.
Ben pensat cada estació té el seu encant. La que vé
permet aprofitar més les hores centrals del dia tot guaitant els colors
tardorencs. Sí, aquestes hores es poden gaudir molt més, la temperatura convida
a aprofitar-les. Però la melàngia dels dies curts sols es pot suportar per
l'esperança de la reneixença passat l'hivern.
Però cada any és un any
menys. Va girant la roda, no pas més o menys de pressa que sempre, però ja no
s'albiren amplis horitzonts. És el retorn a les ilusions senzilles que s'escapen o aquelles més amples que ja no es
podran assolir.
22 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada