5 de setembre de 2015

Com els estruços.

Els uns pensen que els altres no arribaran fins el final. Els altres pensen que els uns, ni ningú, els impedirà arribar fins al final. No és el quizás, quizás, quizás,... de la cançó. Són proclames diàries dels uns i dels altres, “farols” o no, que omplen els mitjans i que tranquil·litzen, enerven, estimulen o encenen als seus possibles destinataris que en són molts.

Que si:

-“Desconnectarem.”
-“Home, amb la meitat dels vots emesos no es va enlloc.”
-“Us portarem als tribunals.”
-“Sí, però amb una gernació de gent al carrer ja veurem com ho feu.”

Estem assentats sobre un barril de pólvora amb una llarga metxa que fa temps que està encesa i va corrent.

-“Ja s’apagarà o l’aturarà algú.”
-“Això no hi ha qui ho pari!”

I la metxa va corrent cremant-se. Fins que arribi el gran pet, l’explosió.

-“És que ja no podem més!”
-“Ja veuran ara el que els (ens) espera!”
  
Les veus assenyades parlen de que cal dialogar, però els que haurien de fer-ho no ho fan, ans al contrari, atien el foc o observen impertèrrits el panorama.

Sembla que ningú descompti els estralls que es poden produir.

-“No n’hi haurà ja que no passarà res.”
-“No n’hi haurà ja que no pot passar res.”

Mentrestant, el poble incaut, que creu que hi ha dirigents (que dirigeixen) a una i/o altra banda va vivint despreocupadament o il·lusionadament:

–“No arribarà la sang (la sang!) al riu, ja ho veureu.”,
-“Acomplirem el nostre somni, arribarem a Ítaca (final del viatge!).”

No ho veig tan clar. Tant de bo. Em temo el pitjor, un esclat de ràbia o una frustració descomunal.

-“Ets un tremendista!” (diuen tant els uns com els altres).

Sí, potser sí. Però no cal anar massa lluny ni massa temps enrere per veure com acaben les actuacions de polítics aventurers sense senderi i qui són els que pateixen les conseqüències de les seves accions. Els diaris en van plens cada dia amb imatges punyents.

“Home, a on vas a parar! Això aquí no pot passar.”

On està escrit? Les revoltes no són mai de franc, mai.

“Solo el pasado está escrito. Aún podemos cambiar el futuro” J.L. Arsuaga.

Doncs això.

-”Ho veus?”
-“Ho veus?”



(Estruç de la Resérve africaine de Sigean passejant entre els cotxes)

5 de setembre.