Fa uns dies es va morir en José Mª (Txiki)
Benegas. En tinc alguns records de fa molt temps. Malgrat que no s’ha
destacat gaire, durant un temps va ser responsable de la política municipal del PSOE com
a Secretari de Relacions polítiques i institucionals. En tant que responsable
municipal dels socialistes era el contacte orgànic amb els representants socialistes
a la FEMP i per aquesta raó vaig mantenir alguna
relació amb ell. Més endavant vàrem tornar a coincidir al Congrés del Diputats ambdós
com a diputats rasos.
L’any 1996 vaig participar en un programa de formació
municipalista a Veneçuela, a Caracas, per càrrecs locals d’aquell país
organitzat per les fundacions dels
partits socialistes corresponents, la Fundación Raul Leoni, i la Fundación Pablo Iglesias. A mi, com
sempre, em tocava parlar de la Hisenda local a casa nostre per si a ells els hi
podia servir d’alguna cosa.
Els records que em queden d’aquella estada, curta, són ja
llunyans i diversos. El trajecte des de l’aeroport a la capital amb les
muntanyetes atapeïdes de “ranchitos” que a la nit des de l’hotel, amb les seves
llumetes, donaven una impressió fantasmagòrica al paisatge. La congestió de les
autopistes urbanes que creuaven la metròpoli caraquenya. L’organització de
territori metropolità amb municipis diferents semblant a la nostra àrea barcelonina.
El whisky com a beguda en els àpats. El neguit dels assistents al seminari per
la proximitat de les festes nadalenques (érem a principis de desembre) que fins
i tot va portar a suspendre el darrer dia del curs per la deserció del personal
que no volia estar lluny dels seus territoris.
Era ja al final de l’època dels gran partits tradicionals
que havien dominat la vida política d’aquell país durant un cert temps, els democratacristians
i els socialdemòcrates. S’ensumava un final de cicle, Hugo Chávez guanyaria dos anys desprès.
Si que em va quedar molt present l’assistència a una
assemblea de l’agrupació socialista del PSOE de Veneçuela.
Es va fer, aprofitant la celebració del dia de la Constitució espanyola –el 6
de desembre-, als salons de l’hotel Sheraton de Caracas. D’entrada, ja el
lloc escollit. Però el que em va sorprendre més va ser el contingut de l’assemblea:
Com que els components de l’agrupació socialista eren majoritàriament antics
exiliats republicans o descendent seus que ja estaven aposentats allà el punt
principal de debat va ser a quina mútua s’afiliaven, si a “Los hijos de Padrón” o a la “Irmandade
galega”, si mal crec recordar (No sé si Carmen Marón que també venia se’n
recordarà). Lògicament, atenent a la data, Benegas
–que els devia conèixer bé ja que era nascut allà- va haver de fer una
intervenció política en nom del PSOE.
Alguna cosa anecdòtica més podria explicar d’aquell viatge i
de les agradables converses a l’hora de sopar i la (les) copa posterior amb els
companys. Ara, però, el record de les hores compartides amb un company que ens
ha deixat. In memoriam.
18 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada