Atemptat a l’autonomia local.

El Congrés dels Diputats, en la seva primera decisió de caire legislatiu, ha convalidat el Reial Decret Llei 20/2011 de 30 de desembre que entre altre mesures de caire tributari estableix la modificació del tipus de l’I.B.I. (Impost de Béns Immobles) pels anys 2012 i 2013.

Tot un cop a l’autonomia local ja que aquesta és una competència estrictament local. Tal com determinen els articles 15 y 16 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (R.D.L. 2/2004, de 5 de març) la determinació del tipus de gravamen ha de ser feta per les Corporacions Locals en les seves Ordenances fiscals, no per una normativa de rang superior que sols fixa els seus límits, mínim i màxim.

Clar que en la situació en que es troben, pel seu mal cap, moltes administracions locals no els queda més remei que donar-ho per bo, tal com fa l’actual President de la FEMP que en lloc de queixar-se ho agraeix, i a més en “plan pilota”.

Què representa aquesta decisió governamental ja confirmada pel Congrés? Doncs un augment automàtic als rebuts (a les quotes dels rebuts) de l’esmentat impost que hauran de pagar els propietaris d’immobles aquest any i el que ve. És a dir, ara, a més de despeses decidides des de fora de les administracions municipals, fet força habitual, els imposen els ingressos, ingressos forçosos, ja que si ningú ho impugna –que crec que podria fer-ho, però que dubto que algú s’hi atreveixi- no veig com se’n podran escapolir de la seva aplicació en la mida que els correspongui atenent a les seves circumstàncies cadastrals (del temps de la darrera revisió cadastral).

Els Ajuntaments ja tenien establers els tipus impositius de l’I.B.I. per aquest any. Era preceptiu fer-ho, com de tots els impostos i taxes, abans d’acabar l’any passat per que poguessin entrar en vigor a començaments d’aquest. Per tant no poden fer ara cap maniobra per corregir-los i adequar la pressió fiscal al que precisen o volen. Segurament a molts d’ells el anirà bé aquest augment que els ha caigut del cel i encara, davant la ciutadania, traslladaran les culpes al Govern, o pitjor, molts d’ells al Govern anterior, sense explicar, o amagant, que la seva desídia, o manca de voluntat, en el manteniment al dia dels valors cadastrals és una de les causes (no la única, ni potser la principal) del mal estat dels seus comptes.

Una darrera consideració: aquells Ajuntaments més penjats en les revisions cadastrals que tot ho havien apostat en els darrers anys a l’increment dels tipus i que ja estan al màxim permès no els representarà res aquesta disposició ja que el darrer apartat (ap.3, art.8) diu que en cap cas podrà el tipus ser superior al màxim establert en l’art. 72 de la L.R.H.L. que és del 1,3% en casos amb circumstancies especials i el 1,1% en els corrents.

Quin trist paper el del municipalisme! Abans reivindicant autonomia, ara agraint la imposició.

13 de gener.