Sembla que les dades del creixement del PIB espanyol
del darrer trimestre del 2011 aniran a la baixa. Les darreres conegudes, les
del 3er. trimestre, sols van ser del 0,8%, i del 1,4% a la U.E. Ens anuncien que les
previsions a Espanya pel 2012 i el 2013 seran negatives. Les dades corresponents
als països veïns no són gaire millors. Això no s’enlaira.
Potser hauríem d’analitzar perquè van ser tant
bones aquestes mateixes dades en els anys anteriors al 2008 per comprendre el
que passa ara. Créixer econòmicament significa disposar de més. De tenir més, més
bens i serveis i consegüentment, viure millor (sic).
Sí, el 2007 teníem (col·lectivament és clar)
un 31, 8% més que a començaments de segle, set anys enrere. Déu ni do. Ara bé,
com ho havíem aconseguit? Ara ja ho sabem, endeutant-nos. El crèdit era fàcil i
barat, el podíem tornar, per tant no hi havia gaire problema. Desprès va passar
el que va passar. L’ensorrament del sistema financer internacional, farcit de
trampes, va acabar amb aquella disponibilitat a l’abast de tothom, particulars,
empreses i administracions. Creixíem per atendre les necessitats de la gent, l’economia
al servei de les persones, o creixíem per créixer, les persones al servei de l’economia?
Necessitem més de tot, o podem passar un bon temps amb el que tenim? De fet, no
podem passar, haurem de passar, passarem amb el que tenim. No hi ha
possibilitat d’altra cosa. El sobre consum va portar a la sobreproducció i ara
n’hi haurà per temps per absorbir la capacitat productiva excedent. Aquí no
solament d’habitatges, també de cotxes, de comerços, de serveis financers, de
bars i restaurants,...
Per tant, quan es diu que hem de tornar a créixer
per donar ocupació als que ara no en tenen s’està enredant a la gent. En què
creixerem? En quin sector de l’economia es pot créixer a curt termini per crear
ocupació? Probablement els sectors, o subsectors econòmics de futur, no seran
pas intensius en mà d’obra i menys de la que no estigui ben formada. Llavors? És
ingenu o fals pensar en reformes laborals, a menys que pretenguem fer la
mateixa feina amb més gent, evidentment amb costos més baixos per persona. És
el camí de la mà d’obra com a mercaderia, la llei de la oferta i la demanda. És
ingenu pensar en reformes fiscals, no per pagar menys impostos, especialment en
determinats sectors, ampliarem els mercats. És ingenu pensar en que reformar l’administració
portarà creixement en sí, portarà desori i desigualtat. Res d’això farà
augmentar el P.I.B., en tot cas hi haurà més gent per obtenir el mateix.
Cal replantejar, en els països occidentals,
quina és la dada fixa i quina la variable. En els països emergents, o en
desenvolupament que es deia abans, poden créixer ja que hi ha moltes
necessitats bàsiques insatisfetes: habitatge, material per les llars, roba,
menjar,..., però en els avançats, en què creixerem? En “tablets”, en estètica, en
divertiments, en bromera a la cap i a la fi,...? Això ja no dóna i a més, no
podem nosaltres sols esgotar el Planeta. En tot cas, esgotem-lo entre tots.
21 de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada