La dèria nacionalista empeny a considerar el paper de l’aeroport del Prat. S’aprofita la retirada dels escandinaus de SAS de la companyia Spanair per que aquesta quedi en mans “catalanes”. Els polítics de tots colors hi juguen a fons, ningú es vol quedar enrere de l’aposta, diran que no tenim ambició sinó ho fem (com sempre, aquest argument és definitiu. No siguem calçasses, o resignats). Però l’aposta no acaba de funcionar, l’empresariat i la societat civil dóna pel que dóna (oi, Millet?) i les finances públiques estan ara exhaustes. El bell somni s’ha d’abandonar. Nou motiu de frustració al país. La culpa? Ah, la culpa sempre és dels altres, dels que no ens deixen.
Tornen a obrir-se les dues opcions: Jugar amb
Madrid, que tenen la paella pel mànec. O, deslligar-nos-en completament: La
Independència!, Nosaltres sols!
Trieu. Compte, però! Estigueu ben desperts! La
vaca cega, o la vaca de la mala llet!
30 de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada