Corre per la xarxa un pretès acudit sobre la situació
econòmica que és expressiu del què passa i ens passa. Resulta que es qualifica
aquest Any Nou com l’any del consumismo (l’acudit cal entendre’l en castellà).
Diu que serà l’any del “con su mismo” cotxe,
sou, sostre (s’entén habitatge), vestuari (s’entén vestimenta), sabates, fins i
tot, amant, novio/a, marit/muller, i treball, si Déu vol. Acaba l’acudit: “No
ens podem queixar, oi?”
Doncs sí, habitants privilegiats d’alguns
racons del món (encara ens pensem que estem, o som, al centre), no ens pas podem
queixar. Quanta gent (alguns mils de milions) poguessin plorar amb els nostres
ulls!
Sort que també corre per la xarxa una
explicació que diu quins ínfims percentatges de la humanitat tenen alguna d’aquestes
coses que nosaltres només no podrem canviar aquest any (segurament, com voldríem,
per una de millor).
Potser que penséssim que fora bo aprofitar i
gaudir més el què tenim.
9 de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada