17 de setembre de 2012

Abocats al precipici.

“El divorcio sin traumas y con facturas ligeras es una quimera y un engaño.” Lluís Bassets, Convocatoria a los héroes

Aquesta vegada desinflar el soufflé no serà tan fàcil, potser ni possible. Malgrat que la portada de La Vanguardia d’ahir ja indicava pistes del que vol l’empresariat i que la majoria de opinadors assenyats comença a matisar la situació, la febrada no remetrà tant fàcilment, si és que arriba a remetre del tot. L’estimulació ve de lluny i s’ha intensificat molt, l’excitació ja és massa gran. Molta gent, fastiguejada, ha optat per deixar-se anar farta. El temps dels raonaments i de la paciència s’ha exhaurit segurament sense fer massa esforços per perllongar-lo. El conte d’en Pere i el llop, utilitzat de forma oportunista ad nauseam per alguns, s’ha acomplert.
 
Ara, des de la resta d’Espanya s’alcen algunes veus estupefactes dient que calen sortides. Ara rai, potser ja han fet tard! A Catalunya, amb tota mena d’ingenuïtats i d’infantilismes, es dóna per fer que tot és possible, fins i tot que el Barça continuï jugant a la Lliga de futbol espanyola. Algunes veus d’arrauxat etnicisme són preocupants i portadores de malsons.
 
És el resultat de tot el que hem sembrat. De la cultura de la frivolitat política, de la pobresa de la consciència cívica a la que no s’ha format en la complexitat del món d’avui, de la cridòria i la superficialitat dels debats i les alternatives, d’haver perdut la consciència dels temps i dels obstacles, ho vull ja! Joves generacions, i d’altres que no ho són tant, que sols han viscut en democràcia, marxen desinhibides, diuen, sense complexes del passat, cap endavant, cap una delitosa meta i no es pregunten gaire si hi ha dificultats per arribar-hi. Voluntarisme i simplisme a cabassos.
 
Tothom diu que els socialistes estan descol·locats. Clar, es queden aferrats a la seva vella bandera federal que ara no els compra ningú, ni aquí ni allà. Ja fa temps que s’han convertit en una nosa per tota mena de nacionalistes pels qui són una alternativa racional. Ah!, però és tan difícil i, a més, tan costós, anar contracorrent i fer-ho bé. Alguns tenen la temptació d’abandonar-la, altres tenen la temptació d’arreplegar-s’hi per defensar-la fins el final, molts no saben com sortir del carreró en que estan aculats.
 
Deia Pere Navarro a la darrera reunió del Comitè Federal (sic) del PSOE, el passat dia 9 de setembre a Madrid: “Compañeras y compañeros, o España reconoce sin ambages la diversidad de pueblos que la integran, o las tensiones identitarias se harán insoportables. O nuestras instituciones comunes se impregnan de espíritu federal, o la deslealtad mutua entre el Gobierno de Cataluña y el Gobierno de España se harán insostenibles. Dejadme que lo diga más contundentemente: España será federal o corre el riesgo de disgregarse. Será federal o no será.” Molts aquí volen que no sigui, molts allà no la volen federal. Què esdevindrà dels que vivim a la pell de brau?
 
 
  
 
 
17 de setembre.