29 de setembre de 2012

Segurament massa tard.


“No os rindáis, gentes civilizadas de aquí y de allá. La cuestión catalana no es imposible, especialmente en su aspecto económico-fiscal. Explorad otras vías, desbordad las que, por ruidosas, parecen indiscutibles.”
 
Xavier Vidal Folch: “¡Explorad otra vía para la economía catalana!” El País, 26/9/12.
 
Probablement massa tard. Segurament no és impossible que hi hagi altres vies, certament que hi són, però possiblement no hi haurà qui tingui el seny per endinsar-s’hi i a més la força per imposar-les. El carro ja va pel pedregal. Les apel·lacions a la racionalitat no seran tingudes en compte. Estem en el regne dels sentiments, en el temps de les il·lusions cegues, en les visions mil·lenaristes que ja es van a acomplir, amplificades fins a l’extenuació per potents eines mediàtiques, per les característiques dels temps i els dies.
 
Tant li fa que aquesta Europa somiada com a recer al final del camí potser li quedi poc temps de vida. Tant li fa que hi haurà evidents tensions socials i econòmiques dins i fora de la nostra comunitat. Tant li fa que haurem de bastir moltes de les eines que precisem i ara no tenim en un entorn que no té espera. Tant li fa... Massa tard per advertir-ho.
 
Cal no rendir-se? Segurament, però fa molta basarda, un ja és gran i està cansat, de lluitar contra la irracionalitat que en un determinat moment s’apodera de la comunitat. Clar, en patirem les conseqüències del resultat de tot plegat. Alguns més que d’altres.
 
Perquè, en moments de tanta incertesa com els que vivim, en un món que està capgirant-se, se’ns proposa llençar-nos a una aventura perillosa de la que no en sabem els resultats? Qui en respondrà del desenllaç? La història, gaire bé sempre, sols passa comptes amb posterioritat  en els llibres.
 
29 de setembre.