Aquests dies els mitjans es fan ressò dels plans del
Govern per desincentivar (sí, sí, desincentivar) l’autoproducció d’energia a
partir de la que ens proporciona lliure, de franc i d’una forma natural el sol.
Poc a poc, arreu del món (en els llocs on tenen moltes hores d’insolació) ja fa
temps es va obrin camí l’aprofitament d’aquesta font d’energia molt sostenible
(cal descomptar-hi la necessària per produir les instal·lacions captadores,
panels, ...) Sembla que el cost de fabricació d’aquest darrers elements està baixant
molt i per tant cada cop és més accessible la possibilitat d’extensió d’aquesta
forma de producció d’energia i el més interessant és que pot dirigir-se a l’autoconsum,
també de particulars.
Doncs bé, segons els mitjans:
“El Gobierno se ha propuesto que el autoconsumo
energètico se implante poco a poco y sin alterar el sistema eléctrico español”. Té tota la intenció, sembla clar, que es
tracta de protegir els interessos de les companyies del sector elèctric. Sí,
clar, les inversions efectuades en la producció i distribució d’electricitat
són ben costoses i una entrada de nous i múltiples operadors pot ocasionar
greus problemes als comptes d’aquestes empreses: amortització d’instal·lacions,
pagaments de l’endeutament adquirit, obsolescència imprevista d’equips, resultats,
... i sobre tot, el
trencament del status quo que
aquestes empreses exerceixen de forma oligopolística.
Cal deixar clar un parell de
coses quand même: no es tracta de que
ara de cop i volta s’hagi començat a parlar de les fotovoltaiques domèstiques.
Fa temps que se’n parla i a molts països, ben capitalistes per altra banda, estan
implantades. I segon, no crec que capgiressin en un obrir i tancar d’ulls els
sistemes de producció i distribució establerts fins ara. Seria un procés gradual
que pot donar temps suficient a la seva adaptació.
En el fons es tracta d’una lluita per
mantenir el control i els beneficis de la situació tot el temps que sigui
possible. Els capitalistes establerts no volen la competència, volen el control dels mercats
que dominen. Però, ¿com es van fer els salts en el desenvolupament econòmic
sinó a base de matxucar les velles estructures existents pels avenços que
s’anaven implantant? ¿La roda no va substituir les esquenes animals; els motors
no varen substituir la tracció animal; energies no tan brutes i més eficients
varen substituir a les més brutes; l’electricitat al vapor; i els bits a tot?
Cal avançar cap a un món més sostenible i cal trencar i superar les
resistències a aquests avenços.
Però, ...: “¿Quiénes mandan de verdad en España?”, Carlos
Elordi. Roca ed./ eldiario.es libros. B-2013.
“En la opinión pública no solo se ha consolidado la sensación de
que nada va a ir a mejor, sino también la de que la cosa se puede poner mucho
más fea.”
23 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada