29 de juliol de 2013

L’Antonio i la Maravillas.


Fa cinquanta anys que es varen casar a la mateixa església de Maria Auxiliadora, al llavors Poble Sec. Ara ja és oficialment el barri de Cerdanyola, enganxat a la resta de la ciutat, Salesians avall. Però llavors, al peu del famós tramvia, mig camí  d’Argentona, era un dels destins, a les afores, dels nous vinguts. Primer de Murcia, els primigenis carrers de Nuestra Señora de las Maravillas i de N.S. de la Fuensanta ho testimonien. Eren les seves patrones. Desprès varen arribar els andalusos.
L’Antonio era cordovès, de Baena, i la Maravillas, ja us ho podeu imaginar pel seu nom, murciana, de Cehegin. Han fet tota la seva vida aquí. Ell va ser de primer carter, el carter del barri, desprès varen tenir botiga de queviures. Ara, ja jubilats, veuen créixer els néts i netes que el fill i filles els van donant. Tenen al davant, quan surten al balcó, el parc de Cerdanyola. Sí, allà on hi havia temps ençà la fàbrica de Can Tuñí amb tot el sòl empastifat de residus químics i que els veïns varen reivindicar per a parc en els temps de l’adveniment de la democràcia. És el pulmó del barri.
Tots dos m’han acompanyat sempre en la meva trajectòria.
L’Antonio i la Maravillas ens han convidat a la celebració de les seves noces d’or. Tot un honor per nosaltres que hem volgut tenir el goig de compartir amb la seva família i els que els han acompanyat. Gràcies, felicitats pels cinquanta anys de casats i que visqueu molt anys.



28 de juliol.