5 de juliol de 2013

Cansats i avorrits (i el que ens espera encara).


Ja no estem per debatre-ho més. Així, que endavant! Acceptem, sense cap convenciment, que “Espanya” ens roba, que som plomats o esquilats. Acceptem, menys entusiastes encara, que amb els “espanyols” no hi ha res a fer, no ens volen ni nosaltres els volem a ells. Acceptem, amb tota la resignació del món, que l’únic camí que resta obert és el de la independència: In, Inde, Independència!
Cal suposar que amb personal de comportaments  passius com els suara descrits no cal esperar gran entusiasme, més aviat gens; gaire participació, més aviat distanciament; i gens d'abnegació i sacrifici, només faltaria! Si n’hi ha d’haver, de sacrificis, sols els sobrevinguts que no es puguin evitar.
La pregunta que cal fer als agents cívics i socials i al personal amb comportaments actius, entusiastes, abnegats i enfervorits per la imminent perspectiva de canvi radical de l’actual situació ja insuportable (sic) és la següent: Què estan disposats a aportar-hi? És evident que poca sang. Faltaria més en aquestes alçades de la història de la humanitat! A pit descobert poca gent hi jugarà. Però alguna peceta hauran de treure’s de la butxaca, oi?
Però, què t’has pensat? Ens en anem i prou, ja està! Per principi democràtic: Ho volem, ho decidim i ho fem! Res més (ni menys). Potser sí, veurem però. Sembla cosa d’il·lusos, de forassenyats o d’ensarronadors, o de les tres coses a l’hora. No som pas Letònia en la desintegració de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. No som Montenegro en l’esclat de la República Federativa dels Iugoslaus, ni som la RASD (pobrets aquests) del Regne del Marroc. No t’oblidis d’Escòcia i el Quebec. Sobre tot!
És fàcil entabanar a la gent amb perspectives èpiques. La Història n’està plena d’exemples. També la història està plena dels resultats d’aquests processos.
Però, per favor, no discutim més sobre els “principis” i les causes. No cal, els donem (és un dir) per acceptables. Anem al moll de l’os: Va, com es fa això d’anar-se’n?
En el Llibre de l’Apocalipsi està escrit: “I va veure un nou cel i una nova terra”.
2 de juliol.