Desprès de les noticies d’aquestes darreres hores no estava
segur de si valia la pena acabar de llegir el llibre d’Ernesto Ekaizer: “El caso
Bárcenas”, Ed. Espasa, B-2013. El llibre es llegeix d’una tirada i em faltava poc per acabar-lo,
però ja sabia a hores d’ara que sols es quedaria al final en una primera part.
Evidentment, l’autor, que ja ha fet treballs semblant
sobre altres personatges, també n’era conscient que hauria de continuar, ja que
titula l’epíleg del llibre: El Gran Recaudador. El llibre acaba
el març del 2013 (la primera edició va sortir el maig) quan la picabaralla
entre els jutges Gómez Bermúdez i Ruz sobre qui s’ha de quedar la instrucció
del cas Bárcenas, si és o no una
peça separada del cas Gürtel, i en
definitiva sobre el finançament amagat del PP.
Valenta papereta els ha tocat als que han de sortir a
dir-ne alguna cosa i difícil posició tenen els que s’hi troben embolicats. Sense sortida. No sé si
això està orquestrat directament per algú o s’està descobrint espontàniament.
El que sí és segur és que deixa tocat al partit del Govern, o als que manen ara
en el partit del Govern, i que algú (no sé pas qui encara) en traurà profit.
Es demostri jurídicament o no, a aquestes alçades crec
que ja no importa, com era el finançament de les formacions polítiques fins ara, en aquest cas del PP, obliga a repensar-les a fons per eliminar l’opacitat
que han mostrat en aquest aspecte. Però també a pensar d’on han de venir els
seus ingressos per subvenir les seves despeses, no sols des dels punt de vista
normatiu, sinó des del
punt de vista real (de la realitat).
15 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada