15 de juliol de 2013

Sense sortida. Bárcenas.


Desprès de les noticies d’aquestes darreres hores no estava segur de si valia la pena acabar de llegir el llibre d’Ernesto Ekaizer: “El caso Bárcenas”, Ed. Espasa, B-2013. El llibre es llegeix  d’una tirada i em faltava poc per acabar-lo, però ja sabia a hores d’ara que sols es quedaria al final en una primera part.
Evidentment, l’autor, que ja ha fet treballs semblant sobre altres personatges, també n’era conscient que hauria de continuar, ja que titula l’epíleg del llibre: El Gran Recaudador. El llibre acaba el març del 2013 (la primera edició va sortir el maig) quan la picabaralla entre els jutges Gómez Bermúdez i Ruz sobre qui s’ha de quedar la instrucció del cas Bárcenas, si és o no una peça separada del cas Gürtel, i en definitiva sobre el finançament amagat del PP.
Valenta papereta els ha tocat als que han de sortir a dir-ne alguna cosa i difícil posició tenen els que s’hi troben embolicats. Sense sortida. No sé si això està orquestrat directament per algú o s’està descobrint espontàniament. El que sí és segur és que deixa tocat al partit del Govern, o als que manen ara en el partit del Govern, i que algú (no sé pas qui encara) en traurà profit.
Es demostri jurídicament o no, a aquestes alçades crec que ja no importa, com era el finançament de les formacions polítiques  fins ara, en aquest cas del PP,  obliga a repensar-les a fons per eliminar l’opacitat que han mostrat en aquest aspecte. Però també a pensar d’on han de venir els seus ingressos per subvenir les seves despeses, no sols des dels punt de vista normatiu, sinó des del punt de vista real (de la realitat).

 

 
15 de juliol.