El petit poble de Rasquera ( Ribera d’Ebre-
Tarragona) que no arriba als mil habitants, avui és noticia destacada a
tots els mitjans pel referèndum
de la “marihuana”.
Però llegint bé la noticia coneixes que la
pregunta que ahir varen votar els veïns de la localitat era la següent: “Està
d’acord amb el pla anticrisis 2012 aprovat per l’Ajuntament de Rasquera en
sessió plenària del 29 de febrer?” És a dir, es tractava de referendar un
acord municipal en el que hi havia la marihuana, però sols com a un mitjà més per
aconseguir ingressos per fer front a la delicada –diuen- situació econòmica en
que està l’administració (?) municipal.
Rasquera és un municipi d’interior que viu de l’agricultura, bàsicament secà,
vinya i olivera, encara que darrerament s’està introduint alguna cosa de
fruiters, i la ramaderia, amb destacada importància d’una especialitat autòctona
de cabra blanca.
Les perspectives dels seus habitants són plenament descriptibles.
Lògicament, preocupats pel seu esdevenidor,
els representants municipals s’esforcen en trobar-hi sortides. Encara que
siguin delirants, com el Pla
d’acció municipal anticrisi 2012, posat ahir a consideració dels rasquerans
i rasqueranes.
Ningú no veu que això no porta a enlloc? A tot
estirar, si fos possible arribar a realitzar-lo, a posar un pedaç més, petit, a
unes estructures que ja no responen al món d’avui? Cal llegir-lo, és per quedar estupefacte.
Reflexionar sobre els conceptes que s’utilitzen, suposo que amb tota la bona fe
per part dels que aproven el document, encara que no tinc tant clar si dels
seus redactors, és
escruixidor. És adonar-se que cal superar d’una vegada els muntatges
col·lectius propis d’altres moments històrics i adaptar-nos al món d’avui, i
explicar-ho bé a la gent. És
veure plasmada la misèria de la nostra política i dels nostres polítics.
Mentre tant tenim distracció i espectacle,
estem entretinguts amb situacions i iniciatives semblants que es van produint
arreu.
11 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada