20 d’abril de 2012

Qui sembra restricció recull recessió.

Estem en una nova fase de la crisi. Quasi cada any, des que va començar al 2008, hi ha hagut una nova fase diferent derivada dels problemes principals que afrontar i les respostes que es donaven originaven uns nous problemes que obligaven a repensar aquelles respostes i tornar a corregir el rumb. I l’any següent el mateix. Ara, al 2012, s’està discutint altra vegada el mateix: si les darreres decisions per corregir la situació anterior, la del 2010-2011, són les encertades.

El que s’està veient molt clar és que els programes d’austeritat sols porten a  aprofundir més la crisi. Els quadres d’estimacions del creixement pel conjunt d’Europa (la U.E., l’eurozona,...) i per la majoria dels països que la composen són decebedors: alguns plans, molts negatius i alguns amb creixements escadussers.





Font: OFCE


La conclusió d’aquestes perspectives és que amb les polítiques actuals no en sortirem.

De la Gran Recessió, com era anomenada fins ara, anem cap a una altra Gran Depressió. Les conseqüències de l’anterior Gran Depressió, la del 1929, són prou conegudes: Ascens de polítics i polítiques populistes, nacionalisme, enfrontaments bèl·lics, destrucció i patiment, molt patiment. Semblava que Europa n’havia après. Semblava.

Avui, el debat polític, acadèmic, mediàtic, és cap a on ens dirigim, si és bo continuar pel camí de la austeritat. S’alcen moltes veus reclamant un redreçament del rumb, abordar la nova fase, la del 2012, amb unes altres politiques. Però, el marc d’aquestes polítiques haurà de ser europeu i Europa, serà capaç d’enfrontar-se amb aquesta nova situació o s’estimbarà?
 
 
 

19 d’abril.