Estem
en una nova fase de la crisi. Quasi cada any, des que va
començar al 2008, hi ha hagut una nova fase diferent derivada dels problemes
principals que afrontar i les respostes que es donaven originaven uns nous problemes
que obligaven a repensar aquelles respostes i tornar a corregir el rumb. I
l’any següent el mateix. Ara, al 2012, s’està discutint altra vegada el mateix:
si les darreres decisions per corregir la situació anterior, la del 2010-2011,
són les encertades.
El que s’està veient molt clar és que els
programes d’austeritat sols porten a aprofundir
més la crisi. Els quadres d’estimacions del creixement pel conjunt d’Europa (la
U.E., l’eurozona,...) i per la
majoria dels països que la composen són decebedors: alguns plans, molts
negatius i alguns amb creixements escadussers.
Font: OFCE
La conclusió d’aquestes perspectives és que
amb les polítiques actuals no en sortirem.
De la Gran Recessió, com era anomenada
fins ara, anem cap a una
altra Gran Depressió. Les conseqüències de l’anterior Gran
Depressió, la del 1929, són prou conegudes: Ascens de polítics i polítiques
populistes, nacionalisme, enfrontaments bèl·lics, destrucció i patiment, molt
patiment. Semblava que Europa n’havia
après. Semblava.
Avui, el debat polític,
acadèmic, mediàtic, és cap a on ens dirigim, si és bo continuar pel camí de la
austeritat. S’alcen moltes veus reclamant un redreçament del rumb, abordar la
nova fase, la del 2012, amb unes altres politiques. Però, el marc d’aquestes
polítiques haurà de ser europeu i Europa, serà capaç d’enfrontar-se amb aquesta nova situació o
s’estimbarà?
19 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada