Antipolítica.

“La antipolítica se alimenta de la política en descomposición, y en Italia se está dando un festín.” Així comença un article al diari el corresponsal a Roma.

Però, aquí, a Espanya, no els anem gaire al darrere. Aquest és l’article sobre el programa de l’Évole d’ahir: “Salvados s'ha proposat aquest diumenge a la nit desgranar el finançament dels partits polítics a La Sexta. I com passa en cada programa, ha aconseguit resoldre l'entramat.” (?!)

Suposo, que si ha aconseguit resoldre l’entramat, i aquest és irregular, ja deu estar a la porta del jutjat a denunciar-ho, oi? Hi ha fórmules tramposes de periodisme.

Que els partits polítics no són un model perfecte és ben conegut. Ara, tampoc són models perfectes moltes coses a la nostra societat que també reben diners públics o haurien de contribuir als cabals públics, des dels propis mitjans de comunicació a molts particulars. Aquesta coincidència, però, no hauria de ser excusa ni obstacle per anar millorant-ho tot, també els partits polítics.

L’article 6 de la nostra Constitució diu:

“Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a laformació i a la manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la Llei. L’estructura interna i el funcionament hauran de ser democràtics.”

En la lloable i necessària dèria d’avançar en la millora de la societat cal anar en compte en no equivocar-se d’objectiu. Potser aquests partits que tenim ara no són bons. Doncs haurem de fer-ne uns altres que siguin millors, potser diferents fins i tot, però que serveixin per estructurar les opinions plurals d’una societat oberta, és a dir, lliure. Aquí està la clau, a les societats que no són lliures no hi ha, ja que no es vol, opinió pública reconeguda i per tant tampoc hi ha partits. Compte amb els nostàlgics del franquisme!

30 d’abril.