És un dels indicadors més visibles de la marxa
de l’economia. Per això, ara que a Espanya, i també a altres indrets, s’han
enfonsat cal no sols constatar el què comporta aquesta depressió pel conjunt
del sector sinó perquè no fa pas tant estaven tan enlairades.
El quadre i la gràfica consegüent mostren els
dos períodes recents de l’economia espanyola: el quatre anys del 2004 al 2007, a dalt de tot, i des
del 2008 cap avall sense aturador, sols atenuat un moment (2010) pels estímuls
fiscals que no es varen poder mantenir gaire temps.
*març 2012, vendes
acumulades 12 últims mesos.
Font: ANFAC.
Com és que llavors es venien 1,6 milions de turismes
a l’any, per caure ara a la meitat (50,01%) i ja aquest primer trimestre del
2012 per sota del 50% (49,76%)? El finançament fàcil, cert; les perspectives
positives que creiem que hi havia; els comportaments de “nou rics”; els
ingressos de l’economia de la totxana. Ara, que aquests elements s’han esvaït
per un quant temps, el panorama és desolador. O, potser torna a la normalitat d’un consum madur? En
qualsevol cas, malgrat els evidents i, en alguns casos, lloables esforços del
sector, des dels fabricants fins als mantenidors, cal adaptar-se a la nova
situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada