Els borinots torracollons (trolls)

La defensora del lector del El Pais, Milagros Pérez Oliva, dedica la seva carta setmanal  al tema dels trolls, els comentaristes indesitjables que acompanyen amb les seves acotacions -aprofitant les possibilitats que se’ls ofereixen- els articles i informacions penjades a la xarxa de tota mena de publicacions públiques o privades.

N’hi ha de gaire bé professionals (si no ho són pas, contractats per deslegitimar o denigrar a qualsevol) que suposo que s’estalvien les sessions del psiquiatre, o maten el seu avorriment, o deixen anar la seva mala llet o la seva rancúnia, esbravant-se a tort o a dret. Fa feredat generalment mirar els comentaris que segueixen a les informacions o els articles dels mitjans en el món digital.

El tema no és nou i és recurrent, cada vegada esdevé més insuportable i està plantejant a molta gent, professionals del periodisme, o no, pensar-se la conveniència de la seva presència a través dels mitjans digitals. Per què, es pregunten, el que penso i publico ha de ser embrutat per tot tipus de comentaris que moltes vegades sols tenen un caire ofensiu?

Hi ha una comprensió dolenta del que és el debat i la participació en el mateix. S’ha confós amb les tertúlies de barra de cafè... i copa. Amb l’excusa de la llibertat d’expressió, qualsevol pot opinar sobre qualsevol cosa. Tant li fa que no en sàpiga res o que sols l’interessi denigrar o desvirtuar, fins i tot que no sàpiga ni escriure correctament. Tothom pretén tenir dret a ficar la seva cullerada encara que sigui bavosa. És per fer-ne tot un anàlisi psicosocial.

Els responsables dels mitjans han de decidir què volen fer. Tallar-ho o continuar amb una degradació que expulsarà de la xarxa, per avorriment, a la gent amb criteri, coneixements o senzillament bona fe. Discutir, o raonar, amb segons qui no paga la pena.

Deia, fa uns dies, Elvira Lindo: “En cuanto al mundo del trollerio, no entiendo muy bien que los periódicos hayan decidido convertirse en hábitat ideal de esta raza corroñera. Les echan a diario las noticias para que, más que leerlas, las conviertan en jirones. Y da pena. Y miedo.”

20 de novembre.