“Per la diada de Nadal, al vespre, sempre hi havia música.
Un oncle tocava el violí, un cosí cantava “Cirereta vermella”, i un altre oncle
cantava “El timbal d’en Drake”. La casa era petita i s’hi estava molt calentó.
La tieta Hannah, que ja s’havia passat al vi de xirivia,
cantà una cançó sobre els cors ferits i la mort, després una altra en què deia
que el seu cor era com un niu d’ocell; després tothom tornà a riure; i més tard
me’n vaig anar al llit. Mirant per la finestra del dormitori, cap a la llum de
la lluna i la neu infinita de color de fum, podia veure les llums a les
finestres de totes les altres cases del nostre turó i sentia la música que en
sortia i s’enfilava per la llarga nit que tot ho cobria a poc a poc. Vaig
abaixar el gas i em vaig ficar al llit. Vaig arribar a pronunciar algunes
paraules en la fosca sagrada que tot ho embolcallava i em vaig adormir.”
25 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada