Llegim declaracions de polítics i noticies als
mitjans de que cal que torni a fluir el crèdit financer, dels bans i caixes (ah!, encara en queden de caixes?) a empreses i particulars perquè torni a marxar l’economia, perquè
torni a haver-hi creixement econòmic. Al mateix temps, sense cap vergonya ni
rubor, pels mateixos, o al seu costat, se’ns diu que hi ha massa endeutaments
dels particulars, de les empreses i de les administracions i que cal reduir-lo.
En què quedem?
Si cal desendeutar-nos, tots, no és pas adient
que al mateix temps agafem nous crèdits, oi?
Bé, veuràs… Crèdits als consumidors per
comprar més. Però, per comprar què? Habitatges per exemple. Ah, però,
hi ha gent que viu sota els ponts? Sí que n’hi ha, però aquests, em temo,
que poques possibilitats tenen de comprar un habitatge. Doncs, cotxes, que el
parc automobilístic està molt vell. Voleu dir? No és pas el que es veu pel
carrer. Doncs, mobles, electrodomèstics, gadgets d’entreteniment, parament de
la llar, roba,… Però, si les cases i els seus habitants no estan precisament
desproveïts ni despullats. C… que se’n vagin de viatge, a fer creuers, a la
Patagonia, o que es facin la cirurgia estètica, o que s’afartin de llagostes! No veieu que no pot ser?
No, bé, el tema està més en les empreses. Ah!,
i per què? Si clar, n’hi va haver que s’han afartat de fer “negocis” sense
posar-hi un duro de la seva butxaca. D’altres que tenen tan ben separat el
patrimoni de l’empresa i el seu particular que no volen arriscar ni un bri. D’altres
que no estan el suficientment capitalitzats pel volum que pretenen girar i fins
ara anaven molt refiats del que els ajudava l’oficina bancària de la cantonada.
També n’hi ha que per molt que tinguessin més liquiditat no podrien fer-la
servir perquè se’ls ha escarransit o desaparegut el mercat allà on venien. No,
per aquest costat tampoc pot ser.
De les administracions, ja ni en parlem. Aquests,
aquests, són els responsables! Cal donar-los crèdit per què paguin als
seus proveïdors. Aquests deutes que tenen, no seran a cas dèficits que han
estat engreixant disbauxadament i que ara tindrien que reconduir? No finançarem
pas ara comportaments inadequats? Què han fet amb els impostos i les taxes
cobrades i en quines “aventures” de dispendi s’han embarcat? Primer que
redueixin els seus deutes abans de tornar-se a endeutar més. Doncs, per aquí
tampoc se’n necessita de més crèdit.
Però, si no torna a anar la màquina i no hi
ha creixement no ens en sortirem! D’acord, però, qui
ens deixarà el que necessitem si som incapaços, o tenim moltes dificultats, de
tornar el que ja ens han deixat? Aquí entrem en el cercle viciós, no podem créixer perquè no tenim crèdit
i no tenim crèdit per què ja no creixem. Arribem al moll de l’os. No serà que els
creixements anteriors estaven basats en un sobre consum,
estimulat per un sobre finançament exagerat
que ha portat a una situació de sobre producció
que ara no en sabem què fer?
Cal tirar enrere. Cal
tornar a dimensionar el que realment necessitem. Oh!, però això
comportarà retrocés, més atur, pèrdua dels “drets adquirits” (potser seria millor parlar de “drets
manllevats”), patiment pels més febles (sí, com sempre) i
agitació social. Sí, tot això i més. Potser en lloc d’un cercle viciós hem de
sortir d’un cercle viciat i acceptar que no som tan rics, sinó
que sempre hem estat més aviat pobres. Que no hi a immigrants, sinó que sempre
hi ha hagut emigrants. Que no s’avança en la disbauxa, sinó sols en l’austeritat i el rigor.
Ja! Però, “Dónde no hay harina hay
mohina”, “Quan la misèria entra pel portal, l’amor fuig per la
finestra”. Sí, aquesta és la situació i cal enfrontar-s’hi amb receptes noves, especialment des
de l’esquerra. Noves, o potser no tan noves, respostes. S’han acabat els
temps fàcils, cal posar-se a pensar i a proposar alternatives. Però partint de
la realitat, no de les fantasies.
1 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada