1 de desembre de 2011

Cercle viciós, o viciat?

Llegim declaracions de polítics i noticies als mitjans de que cal que torni a fluir el crèdit financer, dels bans i caixes (ah!, encara en queden de caixes?) a empreses i particulars perquè torni a marxar l’economia, perquè torni a haver-hi creixement econòmic. Al mateix temps, sense cap vergonya ni rubor, pels mateixos, o al seu costat, se’ns diu que hi ha massa endeutaments dels particulars, de les empreses i de les administracions i que cal reduir-lo. En què quedem?

Si cal desendeutar-nos, tots, no és pas adient que al mateix temps agafem nous crèdits, oi?

Bé, veuràs… Crèdits als consumidors per comprar més. Però, per comprar què? Habitatges per exemple. Ah, però, hi ha gent que viu sota els ponts? Sí que n’hi ha, però aquests, em temo, que poques possibilitats tenen de comprar un habitatge. Doncs, cotxes, que el parc automobilístic està molt vell. Voleu dir? No és pas el que es veu pel carrer. Doncs, mobles, electrodomèstics, gadgets d’entreteniment, parament de la llar, roba,… Però, si les cases i els seus habitants no estan precisament desproveïts ni despullats. C… que se’n vagin de viatge, a fer creuers, a la Patagonia, o que es facin la cirurgia estètica, o que s’afartin de llagostes!  No veieu que no pot ser?

No, bé, el tema està més en les empreses. Ah!, i per què? Si clar, n’hi va haver que s’han afartat de fer “negocis” sense posar-hi un duro de la seva butxaca. D’altres que tenen tan ben separat el patrimoni de l’empresa i el seu particular que no volen arriscar ni un bri. D’altres que no estan el suficientment capitalitzats pel volum que pretenen girar i fins ara anaven molt refiats del que els ajudava l’oficina bancària de la cantonada. També n’hi ha que per molt que tinguessin més liquiditat no podrien fer-la servir perquè se’ls ha escarransit o desaparegut el mercat allà on venien. No, per aquest costat tampoc pot ser.

De les administracions, ja ni en parlem. Aquests, aquests, són els responsables! Cal donar-los crèdit per què paguin als seus proveïdors. Aquests deutes que tenen, no seran a cas dèficits que han estat engreixant disbauxadament i que ara tindrien que reconduir? No finançarem pas ara comportaments inadequats? Què han fet amb els impostos i les taxes cobrades i en quines “aventures” de dispendi s’han embarcat? Primer que redueixin els seus deutes abans de tornar-se a endeutar més. Doncs, per aquí tampoc se’n necessita de més crèdit.

Però, si no torna a anar la màquina i no hi ha creixement no ens en sortirem! D’acord, però, qui ens deixarà el que necessitem si som incapaços, o tenim moltes dificultats, de tornar el que ja ens han deixat? Aquí entrem en el cercle viciós, no podem créixer perquè no tenim crèdit i no tenim crèdit per què ja no creixem. Arribem al moll de l’os. No serà que els creixements anteriors estaven basats en un sobre consum, estimulat per un sobre finançament exagerat que ha portat a una situació de sobre producció que ara no en sabem què fer?

Cal tirar enrere. Cal tornar a dimensionar el que realment necessitem. Oh!, però això comportarà retrocés, més atur, pèrdua dels “drets adquirits” (potser seria millor parlar de “drets manllevats”), patiment pels més febles (sí, com sempre) i agitació social. Sí, tot això i més. Potser en lloc d’un cercle viciós hem de sortir d’un cercle viciat i acceptar que no som tan rics, sinó que sempre hem estat més aviat pobres. Que no hi a immigrants, sinó que sempre hi ha hagut emigrants. Que no s’avança en la disbauxa, sinó sols  en l’austeritat i el rigor.

Ja! Però, “Dónde no hay harina hay mohina”, “Quan la misèria entra pel portal, l’amor fuig per la finestra”. Sí, aquesta és la situació i cal enfrontar-s’hi amb receptes noves, especialment des de l’esquerra. Noves, o potser no tan noves, respostes. S’han acabat els temps fàcils, cal posar-se a pensar i a proposar alternatives. Però partint de la realitat, no de les fantasies.

1 de desembre.