Les festes als dilluns. Quines?

Gran mesura anunciada al debat d’investidura. Els periodistes ho compren tot con tal que se’ls vengui ben embolcallat i en el moment adient, adient per ells. Tot fent la investidura, el futur President del Govern anuncia que traslladarà els festius inter setmanals als dilluns.

Amb la frivolitat que caracteritza la política (els seus polítics) i la comunicació (els seus mitjans) a Espanya, recent el darrer “aqüeducte” (més que un pont) de la setmana de la Constitució i de l’Immaculada, amb alguns empresaris queixant-se i amb el país gaudint-ne, torna a proposar-se aquesta mesura per “racionalitzar” (sic).

A veure, agafem el calendari de l’any que ve:

Gener: 1, Cap d’any i 6, els Reis. Que farem? Segurament res, ja que formen part de moltes coses. Religioses, comercials, lúdiques, sentimentals, educatives, ...

Febrer: Aquest mes és pur i dur.

Març: Llevat del 19, Sant Josep, festius sols en algunes CC.AA., també ve pelat de festes. A vegades hi ha la Setmana Santa.

Abril: Aquí ja comencem a tocar os: 5, Dijous Sant; 6, Divendres Sant; i 9, Dilluns de Pasqua. Bé, el dijous i el dilluns són intercanviables segons Comunitats. Ah!, però algú gosarà tocar la Setmana Santa? Va, no fotem, poca conya! Religió, turisme, mini vacances,...

Maig: 1, Festa del Treball. Bé, si no toquem la Setmana Santa, més val que no ens fiquem amb els sindicats i els treballadors, oi? Prou sang que ha costat. Deixem-ho doncs.

Juny: Per algunes Comunitats, sols la diada del Corpus Cristi. El segon dels “tres jueves hay en el año ...”. Poc problema, ja que ha esdevingut festa local. Per d’altres comunitats, les llevantines, Sant Joan, el 24. Celebrarem l’arribada del solstici d’estiu l’any que ve el 25? Home, no fem bromes!

Juliol: el 25, Sant Jaume (patró d’Espanya), que tampoc és festa a tot arreu, sols en algunes comunitats. No veig els gallecs (en Rajoy  n’és) fent voleiar el botafumeiro el 23 o el 30 de juliol.

Agost: Ja és un més vacancer, traurem la Mare de Déu? Ui, ...el Vaticà.

Setembre: També pelat de festius. Deixem la Diada sols per Catalunya.

Octubre: 12, El Pilar. Ui, ui, ui,... Amb segons quines coses no s’hi juga, Mariano!

Novembre: 1, Tots Sants i els morts. Mira, aquesta potser la podríem fer el 5. “¡Anda ya!”

Desembre: “La madre del cordero”, l’esca dels pecats. Què traiem, la Constitució, o la Immaculada? Valenta papereta per qui tingui que proposar alguna mesura. Quasi bé res!

Però, et deixes les autonòmiques i les locals, que són dues (crec) per comunitat i municipi i esquitxen de dies vermells el calendari i trenquen l’“unitat de mercat”. Ho sento, no veig les comunitats territorials celebrant els seus sants/es, verges i màrtirs, i esdeveniments històrics varis els dilluns.

Bé, aquí estem i així ho veig. Perquè tan rebombori amb una cosa que no es pot canviar ja que no hi ha res a fer? Pels pagesos i ramaders poc problema, els que hi treballen van amb el cel, el sol i les bèsties. Per l’industria si, però cada cop ocupa menys gent (20-25%) i, a més, ja n’hi ha moltes que s’ho arreglen directament amb els seus treballadors. Els serveis, doncs segons quins. Pels turístics i d’oci, cap problema tampoc, ans al contrari, quants més ponts millor. Pels administratius i educatius, tampoc. Per la majoria de sanitaris,  sempre és laboral. Pels de seguretat, també és d’aplicació l’anterior.

Llavors, de què estem parlant? Ah! d’omplir diaris i de fer-los cas.

Suposo que el ja ara President del Govern intentarà traslladar els festius inter setmanals als dilluns. O no. Si se’n surt serà curiós veure com s’ho farà. Expectació, com en tantes altres coses, encara que aquesta no crec que sigui gaire important.

21 de desembre.