24 de desembre de 2011

La mirada del otro.

No sé si hi ha gaire gent que subscrigui avui a Catalunya el contingut i les propostes que fa Rafael Jorba en seu darrer llibre “La mirada del otro” RBA ed. B-2011. Crec que som pocs.

El que es dedueix del que es publica i es diu, dels resultats expressats per la ciutadania en el darrer cicle electoral, tot indica que les idees que presenta no estan a l’ordre del dia. Potser arriben, arribem, tard. Sí, creiem que cal mirar a l’altre, a la seva llengua, a la seva religió, a les seves opinions, segurament diferents a les nostres, però el que es veu al carrer i als mitjans és com puja la xenofòbia, la intolerància, el nacionalisme. No es comprèn a l’altre, sinó que l’altre és la culpa, el causant de les nostres misèries. “Ells”, els altres, tampoc ens comprenen, per tant els hem de tornar amb la mateixa moneda.

Anem contracorrent. Probablement hauríem d’haver estat més bel·ligerants de fa temps. Hauríem hagut de creure mes en la pedagogia de les virtuts cíviques que es proclamen en aquest llibre i fer-ne més. No crèiem pas que se’ns esbandiria tant fàcilment com està passant. Pensàvem que teníem un coixí confortable fruit de l’amarga experiència dels temps de la Dictadura i descobrim sorpresos que ja no hi és. Ara prevalen unes altres idees, uns altres valors, que no pensàvem que podien tornar i arrelar-se. Però és així.

En lloc està escrit que la història vagi sempre endavant.



Entre els comentaris a l’article de Lluís Foix sobre el llibre n’hi un que m’ha agradat. És una cita de Claudio Magris sobre el què és la laïcitat:

“Laico es quien sabe abrazar una idea sin someterse a ella, quien sabe comprometerse políticamente conservando la independencia crítica, reírse y sonreír de lo que ama sin dejar por ello de amarlo; quien está libre de la necesidad de idolatrar y de desacralizar, quien no se hace trampas a sí mismo encontrando mil justificaciones ideológicas para sus propias faltas, quien está libre del culto de sí mismo.”"


24 de desembre.