31 de desembre de 2011

L’any de les revoltes.

Revolta: acció de revoltar-se.
Revoltar-se: Fer alçar algú contra l’autoritat establerta. Provocar un viu sentiment d’indignació.

Aquestes són accepcions tretes del vell Diccionari d’en Pompeu Fabra. Crec que s’escauen força als moviments i als sentiments que han experimentat per motius diversos molts ciutadans/es del nostre món aquest any que ara s’acaba.

Sí, els més reconeguts han estat els dels països àrabs, que amb fortuna diversa, malden per canviar els règims que pateixen (l’autoritat establerta, en aquest cas no democràtica) i també els dels països occidentals –entre ells el nostre- sacsejats per la crisi econòmica que protesten indignats pel retrocés a que s’aboca el seu status (també contra l’autoritat establerta, en aquest cas democràtica). Però també a la Xina i a Rússia sembla que hi ha mogudes.

Les revoltes no tracten del mateix , però tenen el denominador comú de que s’indignen front lo establert. Al seu torn lo establert té como a denominador comú la creença de que tot va com ha d’anar i no s’adona, o s’adona poc, que la dinàmica de la vida en els darrers temps és vertiginosa. Lo establert no recorda que al seu moment també va ser format per indignats.

El món s’ha fet petit. Tot se sap, ja no és com abans. La comunicació és abassegadora. La coerció de tot tipus té menys força, o al revés: hi ha menys por a manifestar-se. Les explicacions a mitges des del poder establert, sigui o no democràtic, tenen menys credibilitat, o ja no en tenen gens. Aquí rau el problema. De tant governar pel poble sense tenir-lo en compte, els uns i els altres, s’han oblidat de com era el poble, de què volia el poble, de què sabia el poble. Ara, fes-li entendre què és el que passa. Fes-li entendre que cal continuar un camí que no els dona res o que els hi treu coses que pensava que tenien per sempre. Ha estat fàcil, pel garrot o per la pastanaga, que anessin seguint. Però ara hi ha una inflexió.

No hi ha líders entre els indignats que organitzin la revolta. No hi ha líders entre els establerts que sàpiguen explicar el què i el perquè del que passa i del que cal fer. Temps d’incerteses i d’inestabilitat. L’any vinent, pitjor. Sinó en els moviments, en els sentiments.

30 de desembre.