La llei de l’oferta i la demanda.

En el conjunt de reformes, inconcretes per ara, que prendrà el nou Govern del PP dins de pocs dies hi haurà la laboral. Aquesta, sembla també, que és la que està més definida.

El Govern socialista ja va fer, no fa pas gaire, reformes en el tema laboral que no varen ser del grat de gaire bé ningú. Ho tenia difícil, ja que la patronal va collar molt i els sindicats tampoc varen afluixar gaire. El Govern socialista va decidir un entremig que no va comptar amb el recolzament de l’oposició. Ara els del PP, ja en el Govern, faran el que ells creien que era el més convenient. La patronal es frega les mans, ja no se’n amaguen. “Minijobs” com a Alemanya; retallada al Sou Mínim  Interprofessional; cotitzacions socials a la baixa;…

S’ha parlat poc de les condicions laborals dels alemanys, cargolades fortament des de fa alguns anys. ¿De què, sinó, l’animadversió popular contra els “despilfarradors” del Sud, si no és amb les condicions en què estan molts treballadors germànics? Bé, aquest és un altre tema.

Hem reflexionat molt sobre com hauria de ser el treball i les seves condicions, i no pas gaire sobre com és el treball en realitat. Sobre la seva qualitat (força baixa) i sobre la seva quantitat (excessiva), ambdues coses negatives pel que necessitem: Que pugui participar, junt amb el capital i la terra (els clàssics factors de producció), en sectors de més valor afegit que precisen menys personal.

Hem volgut ignorar que el treball (la força de treball) és una mercaderia, com ja ens varen explicar els economistes clàssics, que està subjecte a la llei de l’oferta i la demanda. N’hi ha de treball si se’n necessita, no perquè s’hagi de donar a tothom perquè és un dret, malgrat que així ho hem establert, dit i repetit. Si necessitem produir uns bens i serveis determinats necessitarem treballadors, sinó no.

Ara hi ha més gent del compte que vol treballar. Atenció! Amb els avenços tecnològics això es generalitzarà arreu, i el que necessitem es podrà fer amb menys gent però més qualificada. Des de la producció de raves (agricultura), a la construcció, a tota mena de productes industrials i de serveis financers.

Aquí s’obre un espai pantanós per molta gent que s’hi enfonsarà, que no se’n podrà sortit. Cal començar a dir-ho perquè tothom en sigui ben conscient, poden haver-hi extenses capes de població que no trobin mai lloc en el món laboral. Els poc formats, els simples, els beneïts, els pobres. Tindrem una societat complicada ja que tots aquests voldran viure i viure-hi en aquesta societat i augmentarà i molt la tensió i la violència.

Del grau d’egoisme dels demanadors de treball i de la generositat i solidaritat dels oferents de treball en sortirà el futur mercat laboral. Però sobre tot, de la intel·ligència de tots, oferents i demandants, per trobar sortides imaginatives per què això no peti i s’estavelli.

14 de desembre.